Aquests gotets també formaven part del grup d’aperitius del Dinar de Nadal. Els vaig servir tot just darrera d’un aperitiu picant i va ser l’aperitiu millor valorat. Tant és així, que per a la Nit de Cap d’Any vam repetir!
És ideal com a preludi dels plats més forts, seria com un substitut d’un sorbet. La combinació de la crema àcida de llimona amb la dolçor de la sangria tan aromàtica és ... un vici!
I amb aquest aperitiu, participo en el I Concurs d’Aperitius que organitza la Sònia en el seu bloc L'Exquisit. Passeu-vos i veureu quin munt de delícies hi trobareu!
Ingredients:
Per a uns 12 gotets com els de la foto.. i sobrarà una mica de sangria.
Crema de llimona:
250 ml d’aigua mineral
1 ou
Suc de dues llimones
Ratlladura d’una llimona
25 grams de farina de panís (Maizena)
100 grams de fructosa (podeu substituir per 125 grams de sucre)
Granissat de sangria:
350 ml de vi negre
¾ parts d’una llauna de refresc de llimona
6 cullerades soperes de fructosa
La ratlladura d’una pell de llimona i una de taronja
Fruita variada (jo vaig posar poma, plàtan, pera i kiwi)
1 branca de canyella
1 polsim de nou moscada
I un rajolí de conyac o qualsevol licor que us agradi
Preparació de la crema:
- En un cassó, posem l’ou, la fructosa i barregem bé amb les varetes. Afegim l’aigua, el suc de la llimona colat, la ratlladura de la llimona i la farina de panís dissolta en una mica d’aigua.
- Posem al foc i anem remenant a foc suau.
- Tot just quan arranqui el bull, retirem el cassó del foc i continuem remenant una mica suaument fins que perdi una mica d’escalfor.
- Posem la crema en els recipients on la servirem i la deixem refredar.
Aquesta crema es pot servir a temperatura ambient o freda. En aquest cas la vaig deixar a temperatura ambient.
Preparació de la sangria:
- Posem en un cassó tots els ingredients i el deixem a foc suau uns 10 minuts.
- Parem el foc i la deixem en infusió durant un parell d’hores.
- Retirem tots els ingredients sòlids i el líquid el posem en una safata plana apte per anar al congelador i ho deixem fins que s’hagi granissat.
- Traiem 5 minuts abans d’utilitzar-lo. Es rasca amb una forquilla i amb una cullera l’anem posant al damunt de la crema de llimona.
Bon profit!
ostras que original i quina pinta mes bonaaaaaa,felicitatss,petons
ResponEliminacomences bé l'any i amb força, eh? sort en el concurs i bon any!
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaUpps, perdó no se que he fet i se m'ha esborrat el comentari anterior !!!Quina recepta més xula! Llàstima que han acabat els dinars familiars; amb aquests aperitius que ens poses els meus haurien quedat bocabadats!! Creuràs que quan he llegit el títol i vist la fotografia he pensat l'hauria de presentar al concurs d'aperitius? Després quan he començat a llegir he vist que la presentaves, je, je!! Un petó molt fort! Paula
ResponEliminaPaula me lo llevo para probarlo, porque tiene que estar muy muy bueno esta confinacion.
ResponEliminaque sigas teniendo un buen año
un peto
miquel
Un aperitiu elegant i saborós. Me l'apunte per a un dia de festa!!! Salutacions
ResponEliminaEri, ja pots concursar en el concurs d´aperitius de l´Exquisit perquè es tracta de tota una exquisidesa
ResponEliminaPetons
Eri, et pots creure q mai he fet sangria...i ara m'ho poses en safata...pq vull tastar totes les receptes del concurs...
ResponEliminaGracies per participar!
Una abraçada,
quina recepta més original!!!! molta sort amb el concurs guapa. petonets
ResponElimina¡Qué receta más original y deliciosa!, me ha encantado.
ResponElimina¡Feliz año 2011!
besos
La combinació de colors és molt encertada pero la de sabors encara ho sembla més.
ResponEliminaSort en el concurs!
Hola Agnés,
ResponEliminaMoltes gràcies. Si t’agrada la sangria... és molt bo. Petons,
Hola Manel,
ResponEliminaNo se si amb força.. , però després de tanta sangria… si que una mica contenta. Gràcies!
Hola Paula,
ResponEliminaCap problema, pensava que ho havia fet jo, encara que no se ni com es fa! Es bo i a casa van repetir i realment amb els colors queda molt maco. Tinc una altre pensada pel concurs, a veure si tinc temps per presentar-la. I com m’ha encanta que sense tastar-lo pensessis en presentar-lo al concurs de l’Exqusit, si guanyo, cosa que dubto molt veient el que es presenta, haurem guanyat i ens repartim el premi! Petons guapa!
Hola Miquel,
ResponEliminaMoltes gràcies!I tu també que continuïs l’any compartint tant bones receptes! Petons,
Hola Francesc,
ResponEliminaMoltes gràcies. Si tens ocasió i el proves ja em diràs com ha anat. Una abraçada,
Hola Cristina,
ResponEliminaMoltes gràcies. Em fa il•lusió participar en el concurs d’aquest bloc. Petons,
Hola Sònia,
ResponEliminaQuina feinada que tindràs.. El teu marit però estarà encantat amb tots els aperitius que hi ha, a quin més bo! Aquesta es senzilla i només cal una mica de paciència per esperar a que espesseixi la crema.. per la resta un plis-plas! Gràcies a tu per a la iniciativa. Petons,
Hola Judith!
ResponEliminaÉs un aperitiu una mica diferent! Moltes gràcies, Petons,
Hola Dadá,
ResponEliminaMuchas gracias. Me alegro que te guste. Igualmente, feliz 2011!
Hola Tomi,
ResponEliminaVisualment si que queda maco la combinació... i el gust també. Moltes gràcies. Petons,
Magnífic!
ResponEliminaUna bona manera de començar l'Any!!!Me l'apunto per fer ,ha d'estar boníssim i refrescant! Petons!
ResponEliminaEm sembla una aperitiu fantàstic, original i molt lleuger, no m'estranya que fos el més ben valorat. Fins i tot, es podria servir de postres, oi?
ResponEliminaFeliç 2011!
Hola a peu coix,
ResponEliminaMoltes gràcies!
Hola Emma,
ResponEliminaGràcies. Si que és una bona manera.. Ja em diràs que et sembla. Petons,
Hola Gemma,
ResponEliminaMoltes gràcies. Doncs no ho havia pensat això de les postres. Però ho provaré de fer un dia a veure que els hi sembla.. Feliç 2011 també per a tu! Petons,
Buenísimo y muy original, gracias por esta receta! Feliz año ;)
ResponEliminaQue original!. No se m'hauria acudit mai fer un granissat de sangria!. Visca la imaginació a la cuina!
ResponEliminaQue refrescant i original!! Sort al concurs i feliç 2011!!
ResponEliminaUauu em sembla una passada d´entrant, quina aportació més bona, amb el teu permís la copio...un petonet i feliç any nou
ResponEliminaHola Lydia!
ResponEliminaBienvenida y muchas gracias! Feliz Año también para ti!
Hola Glòria,
ResponEliminaMoltes gràcies! I tant que si, Visca, Visca!
Petons
Hola Mercè,
ResponEliminaMoltes gràcies. Que també tu tinguis un Fantàstic Any 2011!
Petons,
Hola M. José,
ResponEliminaBenvinguda i gràcies per passar per aquí. Encantada que la facis. Feliç 2011. Petons,
Caram, què original! No m'estranya que repetíssiu. Un aperitiu ben diferent.
ResponEliminaMolt bona sort al concurs.:)
has fet una recepta genial per presentar al concurs de la Sònia, n'estem convençuts, segur que guanyes!
ResponEliminaHola Mònica,
ResponEliminaMoltes gràcies. Aquest és un aperitiu d’aquells que aniré fent de tant en tant i de cara a l’estiu amb la caloreta suposo que encara més!
Hola vermells,
ResponEliminaMoltes gràcies per a la vostra confiança.. però això de guanyar és ben difícil veient totes les meravelles que hi ha. Sigui com sigui però, tots els que participem ens ho haurem passat molt bé preparant les receptes! Petons
Hola Eri, es una receta muy original para participar en un concurso, tiene mucho colorido y la presentación es estupenda; la fotografia excelente. Bicos Marimi
ResponEliminaHola Marimi!
ResponEliminaMuchas gracias. La foto se la debo a mi cuñado que lo tuve todo la comidad de Navidad entretenido con la cámara. Bicos,
Eri.. quina bona pinta!!!
ResponEliminaLa veritat és que m'agradaria que em describissis una mica el seu gust, la seva textura al paladar.. no m'acabo d'imaginar aquest convinació de gustos...
Molta sort al concurs!!!
Pero bueno, nena quina bona pinta, a la meva taula quan fem festa mai falta la sangria, pero aquesta manera de servir-la es nova per a mi. graciès per la teva aportació al meu receptari.
ResponEliminaHola Mglòria,
ResponEliminaMoltes gràcies. Doncs t’explico una miqueta:
La crema (amb les proporcions de la recepta) té una textura no massa espessa, però si li dónes la volta anirà caient poc a poc... De sabor és una micona àcida, sense molestar al paladar i vas trobant els petits trossets de la ratlladura de pell de la llimona.
El granissat té un sabor idèntic a la sangria, si bé al haver bullit i estat infusionant té molt més aroma que la sangria habitual i és més dolça.
La gràcia però, està en la combinació: de l’acidesa amb el dolç, la textura de crema amb el granissat que es fon a la boca, i com no, de la temperatura, el glaçat de la sangria i la crema que no és tan freda.
La crema de llimona sola, jo la faig a l’estiu i ben fresqueta és molt bona i refrescant. No se si he estat capaç de descriure-ho bé... i sinó, quedem un dia i ens prenem un parell de gotets... Petons,
Hola Montse,
ResponEliminaEi, doncs igual que a casa! Fem sangria molt sovint, bé.., en realitat ho fa el meu marit. En fem tant de vi com de cava. Per aquesta ocasió vaig pensar que havia de fer alguna cosa amb sangria.. i pensant, pensant,,, va sortir aquest tastet. Encantada de que el tinguis en el teu receptari. Ja em diràs. Petons i gràcies!
Molta sort en el concurs, amb aquesta recepta tens molts punts, senzill i elegant.
ResponEliminaFelicitats
Moltes gràcies Narcís. És veritat que es senzilla i que pots preparar amb antelació, que sempre va bé. I per fer alguna cosa diferent, fa patxoca. Salutacions
ResponEliminaUns gotets d’allò mes adients per començar un bon dinar
ResponEliminaPetons
Bon Any guapíssima!!!
ResponEliminaOs3!!!! molt i molt original... m'encanta!!
Petonets
Moltes gràcies Fem un mos!Petons,
ResponEliminaMoltes gràcies Neus!
ResponEliminam'alegro que t'agradi. També per tu i tota la família que tingueu un Feliç 2011!
Petonets,
Hola Eri! gràcies per la teva visita! alguna vegada, en algun bloc, un dia d'aquests que vas enllaçant per diferents blocs t'havia vist, però som tants que de vegades es queden pel camí! M'alegro , ara, de seguir-te! Jo sóc llaminera i ja he vist coses que m'entren pels uullets...!!! Ara ja ens tenim controlats!
ResponEliminapetó
Hola Teresa, Moltes gràcies a tu. Tens raó, som tants que és difícil veure tot. Jo quan tinc una estoneta vaig tafanejant... M'alegro que t'agradin les meves receptes. Petons i fins aviat!
ResponEliminaEri, m'entre em descrivies el gust.. m'he hagut de posar un pitet! Deliciós pel sabor i la convinació de textures.
ResponEliminaEncara que si m'invites a tastar-lo.. serà molt millor!!!
Un petó!!! ben fort!!!!
Gourmenderies
Això està fet! Quan tu vulguis quedem i amb el meu nou transportador (T'he enviat un correu) et porto uns gotets. Moltes gràcies guapa!
ResponElimina