Quan el Pep Nogué ens va presentar aqueta recepta
típica d’Extremadura a L'Espai Bon Preu, em va
encantar tant el nom com el seu sabor! L’he fet vàries vegades i sempre
canviant algun ingredient, però sempre amb un bon resultat.
A la d’avui l’he posat cireres, una meravella de
combinació!!! Però també l’he fet amb pernil, nabius...
Aprofito aquesta recepta, per participar a La Recepta del 15, que aquest mes té com a protagonista les cireres!!!
Espero que us
agradi!
Ingredients
per a 4 persones:
1 barreta petita de pa (sense la crosta)
4 tomàquets madurs1 pebrot verd petit
½ pebrot vermell
2 alls tendres
1 ceba petita
Vinagre balsàmic de vi blanc
Pebre vermell de la Vera (dolç)
Oli d’oliva verge
300 grams de llonganissa
75 grams de cireres sense pinyol i tallades a daus
Sal en escames
Preparació:
·
Talleu el pa a daus i
torreu-lo al forn a 160º. Reservar.
·
Peleu els tomàquets,
traieu les llavors i talleu com el pa.
·
Peleu la llonganissa i
talleu també a daus.
·
Talleu els pebrots, la
ceba i els alls a rodelles.
·
En un bol barregeu tots
els elements. En un altre bol barregeu l’oli, el vinagre, la sal i el pebre
vermell. Amaniu i serviu ràpidament per que el pa no s’estovi
Nota:
Podeu tenir l’amanida preparada amb antelació a la nevera i en el moment de
servir, afegir el pa i amanir.
Bon profit!
Woooo, estara fresquet no? per aquests dies va de conya!
ResponEliminapetons
Oohhhhhhhhh!!!! que bó i original amb les cireres.... aquests platillos amb verdures de temporada son una delicia..M´encanta. Petons,
ResponEliminaJopetas Eri menudo nivelazo!!Jamás oí este plato,llama la atención por los ingredientes"buenísimos",por su colorido y presentación.
ResponEliminaBravooo ;))
Feliz domingo!!
No havia sentit mai aquest nom, però amb tot el que porta ha de quedar delicós! I presentat així en gotet es converteix en un entrant de luxe!
ResponEliminaMoltes gràcies per participar!
Petonets
Sandra
Quin nom més curiós, sempre aprene'm coses noves. La recepta es molt sencilla i de les que venen molt de gust, plena de color.
ResponEliminaPetons.
Un plat ple de colors i fesquet no el coneixia. Molt interessant
ResponEliminaLa veritat és que el nom és genial, però la recepta molt original!!! m´agraden els ingredients! Petonets i feliç diumenge
ResponEliminaque recepta més original ha d'estar bonissima
ResponEliminaOstres, quina intriga. No sabia que em trobaria sota aquest nom. La verita és que mai havia sentit a parlar d'aquesta proposta. I segur que m'encantaria. Un petonet.
ResponEliminaUna recepta ben original!!! No havia sentit mai aquest nom...
ResponEliminaPetonets.
El nom se les porta, eh? Doncs si que ha ser molt bona la combinació. LLoganissa i cireres és un pecat per a mi.
ResponEliminaCojo..que? jejeje vaya con nombrecito... que original mezcla!!!
ResponEliminaBss
Una bmolt bona proposta sobreto ara l'estiu.
ResponEliminapetons
ja,ja cuando lo vea el Pep se saca la gorra¡¡,una combinación y presentacion divina,molt be
ResponEliminabona setmana
peto
Hola Eri,
ResponEliminacon esta mezcla de sabores ..... hummmm ... deliciosa!
besos
Dons mira que les meus pares son d'allà i jo no coneixia aquesta recepta, l'hauré de tastar, sembla molt bona.
ResponEliminaPetonets
Ostres doncs és el primer cop que la sento a anomenar, i la combinació d'ingredients em sembla ideal com una amanida plena d'entrebancs! i les cireres hi queden de meravella amb el contrast dolç.
ResponEliminaPetons!! ;)
A veure, el nom fa una mica de por! M'imaginava que era com una mena d'embotit de sang... m'ha agradat més quan he sabut que era.
ResponEliminaPetons.
Ja en són d'originals els "extremenyus"!!!! El meu pare ho és!!!
ResponEliminaÉs bo el cojondongo i admet moltes barreges.
PTNTS
Dolça
El nom és ben divertit, sense dubte! I l'aspecte de la recepta en got, excel·lent. A veure si m'animo, si admet moltes combinacions podem fer una proposta ben diversa cada dia. Gràcies per donar-nos-la a conèixer! Petonet
ResponEliminaElena, qué rico. Es parecido a un gazpacho pero sin batir los ingredientes. Me gusta mucho.
ResponEliminaAhora en verano estas recetas tan fresquitas es lo que apetece todos los días.
Me apunto las dos versiones, esta y la de los arándanos.
Besos, guapa
Con lo que lleva, tiene que estar bueno seguro! Ademas el nombre es genial!!!
ResponEliminaCOJONDONGO! jajaja
Un abrazo
Pascu Vicens
http://viajealcentrodelacocina.blogspot.com.es/
Molt original el cojondongo!!!! la veritat es que es veu suprerefrescant, ideal per aquesta epoca! Molt creativa la teva proposta!
ResponEliminam'acabes de matar amb el nom Eri! Cojondro? el primer cop que ho veig. Petonets
ResponElimina¿a qué le llaman cojondongo?
ResponEliminaHola Sole,
EliminaA este tipo de ensalada que lleva pan. Besos!
espectacular aquesrta recepta... i no tant sols per el nom.. tu ja m'entens..
ResponEliminaUna recepta magnífica, no l'havia vista mai!
ResponEliminaNo n'havia sentit mai res del cojondongo. El nom és..., especial! A banda del nom, que no guanyarà cap premi de màrqueting, sembla que ha d'estar molt bo.
ResponEliminaPues mira que mi madre es extremeña y no conocía esta receta!! Me parece muy interesante la combinación de ingredientes ;). Besos.
ResponEliminaQuan he vist el títol he sabut que la recepta seria d'en Pep, A nosalters ens el va fer al show de cuina d'Olot. El toc de les cireres ha de ser el de gràcia!
ResponEliminapetonets
m'agrada molt, tant el nom com la recepta. ja se m'acuden noves versions, amb el pa fregit, que m'agrada més, i bacallà, o anxoves, o pernil, o... gràcies per al recepta!
ResponElimina¡Que buena esta copa llena de vitaminas!
ResponElimina