Quan vaig obrir el bloc, el meu marit, que en té un i sabia de que anava el tema em deia: Ja veuràs com això enganxa! I jo li deia: No, home no! Quanta raó tenia... Ara quan em veu davant de l’ordinador em mira i em diu: Què, no t’ho deia? I es clar, l’he hagut de donar la raó! Estic enganxada!!
Les hores se’m passant volant llegint les receptes i fent comentaris. I és que sempre hi ha alguna cosa interessant, una recepta sorprenent, un truc, un consell, una novetat, una magnífica foto, una bona introducció, i en definitiva, aquelles coses que a mi m’agraden i per això, simplement, espero cada dia impacient llegir les vostres entrades.
I a més, el més gratificant i inesperat per a mi, és que aquest entorn m’està permetent conèixer d’una manera o d’altra a persones. He intercanviat correus amb altres blocaires, us he pogut conèixer a alguns personalment, i fins i tot he descobert que sóc veïna de la Neus gràcies a la trobada que va organitzar la Sonia, que com no havia tingut oportunitat d’agrair-li, aprofito aquesta entrada per donar-li les gràcies tant a ella com a la resta d’assistents i persones que han treballat posteriorment en fer diversos reportatges de la trobada.
El divendres passat, a la Judith l’havien nominada per escriure 10 coses d’ella que els seus seguidors no sabessin. Em feia molta gràcia conèixer alguna cosa més d’ella, que és encantadora ja ho sabia, només cal que entreu en el seu bloc i ràpidament us en adonareu, però ens explicava coses que si no es diuen directament, difícilment pots deduir de les seves introduccions. Doncs bé, sorpresa m’havia nominat! Quan ho vaig veure, ràpidament vaig pensar dues coses: Què explico? Has explicat alguna cosa?
Doncs bé, segurament no, així que aprofito la oportunitat que m’ha brindat i us explico 10 cosetes... a veure si us en feu una idea!
1. Fins fa uns anys... era una estressada de l’ordre, fins que un bon dia vaig veure i decidir que hi ha coses més importants i gratificants que tenir els draps de cuina classificats per colors i mides.
2. A la pregunta: Un petit plaer de la vida? Fer la migdiada al sofà amb la veueta de la tele fluixeta.
3. Em podeu convidar a casa vostra a dinar, m’ho menjaré tot, perquè m’agrada qualsevol cosa, però a casa mai trobareu ni col, ni api, no puc amb l’olor quan els cuines. Sempre però, hi trobareu molta fruita.
4. Sóc molt aprensiva. Em desmaio només sentir parlar de sang o veure-la. I no exagero, us ho puc ben assegurar. De fet, el darrer desmai va ser el passat dia 1 de gener, quan em vaig fer un mini tallet quan tallava pa. Els que em coneixen tremolen quan tinc un petit accident per que ja saben que han de córrer i especialment el meu marit que ja hagut de viure unes quantes escenes de les meves!
5. A la tauleta de nit ara tinc dos llibres: Bona Crisi. Cap a un món postmaterialista de Jordi Pigem i “Financiers” de Stéphanie Bulteau.
6. El meu lema: Per tenir èxit, no cal fer coses extraordinàries, s’han de fer les coses ordinàries extraordinàriament bé
7. Em considero una persona molt tolerant, amb tot, però em molesta la inpuntualitat per sistema.
8. Sortir a sopar i provar nous restaurants és una cosa que m’encanta i comparteixo amb el meu marit. Si hagués d’escollir alguna cuina? Em costaria molt... però potser em decantaria per la japonesa.
9. Els darrers anys he tingut la gran sort de fer uns viatges molt desitjats i que he pogut compartir amb algunes de les persones que més m’estimo. El viatge pendent? Anar a Argentina i veure el Perito Moreno.
10. M’encanta cuinar, una obvietat, però sabeu, no hi ha res millor que passar per casa dels papis i recollir la carmanyola!
I com l’entrada d’avui és més que llarga, un clàssic pastís de tonyina però que jo el preparo amb tonyina en escabetx. L’alvocat l’he posat per aprofitar-lo, però normalment el faig només amb tomàquet i tonyina.
Quan faig aquests pastissos ho faig amb aquest pa que el vaig descobrir fa temps i és ideal tant per pastissos com per a canapès. Sinó l’heu provat us l’aconsello per que és un producte molt recomanable.
Ingredients:
2 llaunes de tonyina en escabetx
2 tomàquets pelats, tallats finament i sense llavors
1 alvocat
Maionesa
Ketchup
Tomàquet fregit de pot
Sal i oli d’oliva
Preparació:
- En el bol posem l’alvocat, l’aixafem amb una forquilla i afegim una mica de sal i oli. En un altre bol esmicolem la tonyina, afegim una mica del suc de la llauna, afegim una mica de maionesa i ho barregem.
- Anem intercalant capes. Una capa amb la tonyina i l’altre amb l’alvocat i el tomàquet tallat. A les parts del sota de les capes hi posem tomàquet fregit.
- Per cobrir-lo jo he posat una mica de maionesa amb ketchup. Decorar al gust.
Bon profit!
Boníssim Eri i preciosa la presentación amb les floretes. Sempre es fa un forat per menjar una cosa com el pastís que has preparat.
ResponEliminaUna abraçada
Lily
oooooooo! saps com he rigut amb lo de la sang? perdona, però es que ja m'he imaginat la situació! ;P. ah! i elpunt 7 l'hauriem de parlar, sóc de les que no aconsegueixo arribar mai a temps!!! sóc un desatre amb la puntualitat!! i el punt 6 m'ha agradat molt! la recepta m'encanata, però l'alvocat no puc amb ell 8(. petonets guapa!!! ah! i moltes gràcies per les floretes...
ResponEliminaApetitoso y muy sabroso!!!
ResponEliminaBesitos!!!!!!!!!!!!!!
Hola Lily,
ResponEliminaMoltes gràcies. Les floretes també va ser per aprofitar un pebrots que estaven a la nevera esperant que fes alguna cosa... Petonets,
el plat bonisimmmmmmmmmmmmm ,quina pinta,comparteixo alguna cosa amb tu una d'elles lo de la impuntualitat jajaajj un petooooo molt grosssss
ResponEliminaHola Judith,
ResponEliminaUf! Si t’expliqués algunes escenes... patètic en els llocs que m’he desmaiat i com després tinc uns moments de no recordar res dic cada bajanada! Primer el “susto” i després la vergonya. Cap problema si ets inpuntual ja et renyaré una mica! Doncs res, no li poses alvocat i llestos! Petonets maca!
María,
ResponEliminaMuchas gracias. Besitos,
Agnés,
és que això del temps! Però ha d'haver-hi gent per tot. Molts petonets!
Veig que tenim diversos punts en comú!!!
ResponEliminaM'encanta com has preparat aquest pastís i les flors de decoració t'han quedat precioses;-)
Petonets
Hola Eric, tiene razón tu marido, la verdad es que esto engancha y mucho pero lo bueno de todo esto
ResponEliminaes que haces muchos amig@s. Me encanta este pastel
de atún con aguacate, son 2 de mis ingredientes
preferidos.Bicos.....Marimi
A mi si que m'encanta l'alvocat!! no n'he posat mai al pastís de tonyina però ho faré. Jo hi poso ou dur per sobre.
ResponEliminaTranquila que si caus rodona et recollirem!!
Nosaltres encara hem de fer aquest post, a viam si ens hi posem que serem els últims!!!
És ben veritat que això dels blogs crea addicció... I trobo que en el cas dels blogs de cuina hi ha un bon ambient del qual és difícil desenganxar-se.
ResponEliminaEl pastís t'ha quedat molt ben presentat amb unes floretes la mar de boniques. Ara mateix me'n soparia un bon tros! Me l'envies????
Petons!
La Taula d'en Bernat
Què xulo poder conèixer una mica més de totes vosaltres, coincideixo en moltes coses... però el 2 per mi també és un dels grans plaers!!
ResponEliminaI aquest pastís l'he de fer algun dia, que no eldra faig mai i són boníssims! On trobes aquest pa?
Petonets,
Sandra
Quan tornem a fer un café, portaré una farmaciola...jejeje
ResponEliminaQuin post més maco que t'ha quedat avui... m'agradat he tingut l'oportunitat de saber algunes cosetes més de tu.
i aquest pastís prenc bona nota... a d'estar bonisim.
un petonet i fins el próxim café!!!
¡Muy rico con el aguacate! Me encanta, te ha quedado chulísima la decoración.
ResponEliminaBesos
Mi niña y yo sin darme cuenta de nada,ni de las fotos ni de los comentarios,que bueno,jejejej¡¡¡¡gracias por avisarme.
ResponEliminaTe tengo que dar la razón en que mi marido me dice lo mismo y es que estas enganchadísima al blog,y yo siempre le digo que va¡¡¡
Decirte también que me ha encantado tu post y he aprendido muchas cosas tuyas,jejeje¡¡¡ahora estamos más cerca.
La receta de hoy tiene una pinta exquisita y genial,me la llevo para probar,la presentación un 10.
Mil besitos Ague.
Hola Eri
ResponEliminaUn pastis molt ben presentat, i de bo, segur que ho és
Felicitats
Un plat per provar perquè deu estar deliciós i una introducció molt humana.
ResponEliminaDius que et passa el temps volant. Jo, no tinc temps material per fer el munt de plats que llegeixo i que m'agraden.
Eri, benvinguda al club dels enganxats! Ara, és una enganxada molt positiva, com tu dius, s'hi fan moltes coneixences maques.
Hola Eri!!
ResponEliminaM'ha agradat molt llegir aquests 10 punts...si encara haurem de reconèixer que la Judith ha tengut una bona idea, eh? (shhh...que no ho senti!!)Molt bo el punt 4! Je,je!! Ja t'imagino! Ah, i la recepta molt bona, pero avui m'ha agradat encara més poder-te conèixer un poc més. Una abraçada, Paula
M'encanten els pastissos salats, i aquest ha de ser una delícia, a més d'estar molt ben presentat! Gràcies per explicar-nos tantes coses!
ResponEliminaCarmen,
ResponEliminaJa he vist per altres blocs també punts amb comú. Un pastís senzill, però "resulton".
Marimi,
Que poco pensaba yo que estaría asi de enganchada!, Bicos,
Albota,
Jo també hi poso a vegades ou dur i queda molt bé. Doncs vinga, poseu-vos que a tots ens agradarà saber una miqueta més.. Petons,
Hola Anna,
ResponEliminaBenvinguda i gràcies pel teu comentari. És cert, jo visito altres blocs i en els de cuina jo diria que hi ha més "bon rotllo". Unes flors de pebrot i sembla una altre cosa oi?
Ara vaig a fer un tomb pel teu bloc
Petons,
Hola Sandra,
ResponEliminaOh! m'encanta està al sofà fent la migdiada, encara que només sigui una estoneta curta. Doncs aquests pastissos van molt bé i pots fer tantes combinacions. El pa el compro al Gourmet d'El Corte Ingles, no l'he trobat enlloc més i mira que l'he buscat. Si el trobes en algun lloc ja m'ho diràs val? Petonets,
Ei Neus!
ResponEliminaOk fet, tu portes la farmaciola i jo els bombons! Si, ara sabem tots una mica més de tots i això crec que està molt bé. ja t'enviare un correu per quedar un altre dia. Petons,
Elena me ha gustado el post de hoy y ahora ya sabemos mas cosas y desde luego esto enganxa demasiado no se cuanto aguantare, pero conocer a personas tan entrañables como tu vale la pena el esfuerzo .me gusta el bocata y ala a dormir
ResponEliminaAdeu
peto
miquel
Vaja! El pastís ha de ser boníssim i la intro... excel·lent. Fa poc que estic en aquest món dels blocs culinaris. N'ha tingut d'altres, però aquest és el millor, perquè cada dia pots penjar-hi coses noves. Cada dia mengem dos cops oi?
ResponEliminaLes hores em passen volant davant l'ordinador, perquè vaig saltant de bloc en bloc llegint receptes. Tinc la llista de les adreces d'interès pleníssima. No hi ha temps material per mirar-ho tot!
Però què hi farem.
Una abraçada!
Hola Eri!! Ara ja sabem algo més de tu ehejjej! ;P Doncs jo desde la primera vegada que vaig probar l'alvocat (que tampoc farà massa, com dos anys, em vaig enamorar jajja) i ara m'encanta!!! El pastís de tonyina tb m'agrada molt, tant a estiu com ara a hivern i així amb el toc d'alvocat no l'he provat mai, però m'ho imagino, ha d'estar sensancional!!! Ademès aquest pa que ensenyes l'he vist a una botiga, així que un dia el provaré!
ResponEliminaSi algun dia dieu de fer alguna quedada amb la Neus i algú més, aviseu-me eh? :))) Un petó!!
Mese,
ResponEliminaMuchas gracias. Vi los pimientos en la nevera… y pensé rápidamente en aprovecharlos. Besos,
Ague,
De nada! Para eso estamos, solo faltaría. Por lo que veo, creo que todos estamos más o menos enganchados. No sabía que poner, así que no me lo cuestioné mucho y fui poniendo lo que se me iba ocurriendo. Pues si la pruebas ya me dirás que te ha parecido! Besitos guapa!
Narcís,
Moltes gràcies, ets molt amable!
Núria,
Tinc una llista interminable de receptes i ja se que no les podré fet totes, però no m’importa. A vegades algú em demana una recepta amb algun ingredient o tipus, els hii passo receptes d’altres blocs. I també ho explico a casa, pobrets! El meu marit crec que ja es coneix fins i tot els vostres noms... parlo de vosaltres com si us conegués!? Molt positiva i gratificant!
Paula,
Si, si ha tingut bona idea, però no li diguem. Jo he reconèixer també que m’ha agradat més llegir els punts dels blocs que no pas les receptes… Serem tafaneres? Petonets maca,
M. Àngels,
A mi també m’agraden molt els pastissos salats. Tinc una pila de receptes per fer... Gràcies a vosaltres per llegir-les! Petonets,
Eri, m'ha encantat l'entrada d'avui....vaaaale, el pastis també! :-)
ResponEliminaLlastima q estigui tant lluny i no em pugui afegir a aquests cafetons amb tu i la Neus...:-(
Petons,
Miquel,
ResponEliminaTotalment d’acord! Només per l’amabilitat que es respira en els blocs ja val la pena. I encara que es necessita temps, ja el traurem d’on sigui oi? Petonets,
Nyanyels,
Jo només aquest i també fa poc! I com tu fas? per què ara tens dos de cuina! Visito altres blocs de diferents temàtiques i no tenen res a veure amb l’entorn culinari. No podem fer més! S’arriba fins on s’arriba! Petonets maca,
Anniki,
A mi l’alvocat també m’agrada. El pastís és més per l’estiu, però mira a vegades quan no tens masses ganes de pensar acabes fent un pastís d’aquest que permet milers de combinacions. Sinó recordo malament ets de Barcelona. Em pots dir a quina botiga? I tant, si quedem t’ho dic. Petonets,
Hola Sonia,
ResponEliminaTu encara tens temps de fer comentaris amb el "pollo" de receptes que tens? Doncs te l'agraeixo molt, de debó.
El pastís va ser de "relleno" el plat principal eren els 10 punts, je,je!
Cap problema, ja li diré a la Neus que agafem l'avió i anem a fer el café a casa teva. Petonets,
Aquests pastissos tenen l'èxit assegurat! Amb una presentació molt vistosa i una combinació d'ingredients suculent. Normalment jo no hi poso alvocat, però trobo que li queda molt bé... el proper cop n'hi posaré! ;)
ResponEliminaAquests és del preferits de casa!!! però amb tonyina en oli, queden superbons! Amb l'alvocat ho provaré!
ResponEliminaI tant que enganxa, ja li deia a la Judith i mira!!!!!!!!
ResponEliminaQuantes coses que ens has explicat.
Quan he vist el pa he pensat, on el deu comprar i automàticament he pensat a El Corte Inglés i veig que ho he encertat, ja,ja,ja.
M'agraden molt les floretes que has fet.
Petonets.
Aquests pastissos són una delícia, resultons i bons ho tenen tot. es floretes molt maques.
ResponEliminaMuas!
OS3!!! M'ha agradat molt llegir-te!!!!... saps? em feia gràcia algunes situacions teves!!!...
ResponEliminacomo lo dels desmaiss!!!!
Ara ja ens coneixem una miquetona més, eh????
ahhhh i aquest pastís de tonyinaaaaaa MMmmmmmm m'encanta!!!!
Petonets
Un post molt interessant per llegir a poc a poc. M'ha agradat especialment el teu lema (6)!molt dacord!. Pel que fa a la recepta un 10 en presentació, elecció d'ingredients, senzillesa i "eficàcia"(segur que vola!). Una abraçada!
ResponEliminaAra ja et coneixem una mica més!!!
ResponEliminaQue bé que ha d'anar aquest pa pels pastissos. el buscaré que segur que faré servir....
Ja he guardat la recepta per l'estiu que faig un sopar de buffet i aquest tipus van de fàbula. Segur que tindrà molt èxit.
T'ha quedat fantàstic, molt maco. Es un pastís que va molt bé quan rebs visites a casa. Aquest pa del que parles no l'he vist mai, el venen a algun lloc especial?
ResponEliminaLa coca de vidre em va sortir molt bona.
M'encanta coneixe't una mica més.
Besos.
Bé, això és un Bloc o un Strip-Bloc? Ho dic pel que mostres de tu mateixa en aquests 10 punts. Si em toqués fer-ho en a mi, no sabria gaire que posar a partir del punt 3 o 4.
ResponEliminaPel que fa al pastís de tonyina, crec que és un encert (almenys per al meu gust), fer-ho amb tonyina en escabetx, molt menys oliós que la tonyina en oli. La combinació entre l’escabetx i l’alvocat també em sembla encertada, dos sabors que estranyament combinen bé.
Gemma,
ResponEliminaPosar l’alvocat va ser per que el tenia per la nevera i feia ja cara de tristor… Moltes gràcies!
Teresa,
Jo també el faig amb oli, però amb escabetx li dona aquell puntet... Vaig variant així no ens cansem de que sempre sigui igual. Petons,
Mònica,
Tu vas ser la culpable de que la Judith obris el bloc eh? Doncs si en El Corte Ingles, però li he preguntat a l’Anniki on el va veure ... per tenir més opcions que no acabar sempre en el CI. Petonets,
Gemma,
Aquestes floretes veig que han agradat. Les posaré en altres plats! Petonets,
Neus,
Si ara ens coneixem tots una mica més.. i ja està bé! Ara he aprés a desmaiar-me però tot i així alguna vegada ha estat una mica perillós.. què hi farem! Petonets,
Hola Mercè,
M’alegro que estiguis d’acord amb el 6. Jo hi crec fermament d’aquesta manera, així que vaig pensar .. i per què no posar-ho? Moltes gràcies, Petonets,
Catieu,
A l’estiu realment van de conya! Aquest pa va ideal per aquests pastissos i pels canapès! Ja em diràs . Petonets,
Ana,
El pa l’he buscat pels supers grans i no l’he vist mai. Només el trobo en el Gourmet de El Corte Inglés. Té una caducitat llarga (uns tres mesos) o sigui que quan hi vaig agafo uns quants per que no sempre en tenen. Que bé, com m’alegro que el quedés bona la coca de vidre! Petonets maca!
Hola Tomi,
Doncs jo pensava el mateix, i quan em vaig posar a escriure... no vaig tenir cap problema. És més, hagués posat 10 més. Em vaig animar! La combinació queda molt bona, pel meu gust, però es clar, això va a gustos... El toc subtil que li dona l’alvocat està bé. Petonets,
HOla Eri...he rigut moltíssim amb el post del tallet, jo que sóc s´aquestes que m´encanta mirar com em punxen i em treuen sang...je, je, je (sóc draculina).
ResponEliminaM´encanten els pastissos salats, els entrepans emparedats, són un vici...no he provat mai cap amb alvocat..bona idea!
Hola! no l´he fet mai aquest pastís! Aquest cap de setmana m´hi poso, que te molt bon pinta!
ResponEliminaBé, no ho diguis a ningú...només vaig a blogs "seleccionats"....jajaja
ResponEliminaostres, aquesta possibilitat 'no l'havia tingut en compte....per descomptat esteu convidades a fer un café - i galetes - a casa!!!
petons,
M'ha agradat molt la teva presentació i la del pastís, jo sóc de les que comparteixo el punt 2 i el 7. A on trobes aquest pa?
ResponEliminaAixò ha de ser boníssim! A la llista de pendents
ResponEliminaHola Draculina, perdò, Cristina,
ResponEliminaPer sort, nomès m’han fet 4 o 5 anàlisi de sang. Quan aviso, clar no s’ho creuen, jo ja passo de tot, busco una llitera i m’estiro. Quan em desperto els hi dic: Què? si us ho havia dit.. Doncs si el proves ja em diràs.. Molts petonets,
Hola Anna,
Gràcies i benvinguda! Segur que et queda genial. Ara vaig a fer un tomb pel teu bloc. Petons,
Hola Sònia!
D’acord .. només ha quedat entre tu i jo. Moltes gràcies, ja m’agradaria ja anar a casa teva! Li diré a la Neus i farem una petita excursió.... Petonets,
Cristina,
Somio amb fer la siesta! El pa el compro en el Gourmet d’El Corte Ingles. No l’he vist enlloc més.. Val la pena, de debó. No vull ni m’agrada fer publicitat de marques però si hi ha un producte recomanable llavors si que ho diré. Petonets,
Hola Aineta,
Benvinguda i gràcies! Quan he vist el teu nom i la foto, m’he dit: Ostres! A mi em sona molt... i pensant, pensant... t’he vist en comentaris del bloc “Mosaic” del Tomàs oi? Si fas aquest pastís espero que t’agradi tant com a nosaltres!
Muy original!!! lo prepararé.
ResponEliminaBesos
No he provat mai el pastis amb tonyina en escabetx, el proper provaré i amb alvocat.
ResponEliminaPetons
El pastís TREMENDO! M'encanten aquests pastissos freds per un entrant!
ResponEliminaI en quant a tot el que expliques avui:
1. m'hi sento molt identificada
2. he descobert que ets encara millor del que ja pensava de tu.
I que aquest, és sens dubte: EL TEU MILLOR POST!
Una abraçada ben forta, estimada Eri, que m'has arribat al cor!!!!
Me encantan este tipo de pasteles, comienza uno a comer y no sabe cuándo parar...
ResponEliminaY un placer conocerte un poco más con todo lo que nos cuentas
Una abraçada
Sí, Eri he arribat a aquest blog pel blog Mosaic. Bon descobriment!
ResponEliminaMonica,
ResponEliminaMuchas gracias! Ya me dirás, Besos,
Sion,
A mi el de tonyina m’agrada molt, però el d’escabetx encara més. Espero que t’agradi. Petons
Mglòria,
A mi si que m’ha arribat al cor el teu comentari. El punt núm. 11 seria que sóc “sensiblera” així que ja pots imaginar com m’he quedat quan l’he llegit. Un petó molt gran!
Javier,
Es que siempre te sacan de un apuro ¿verdad?. Muchas gracias, Una abraçada
Aineta,
Jo també em moc una mica per altres blocs a través de Mosaic, però només amb els de cuina.. tinc per hores. Gràcies,
M'encanten aquests pastissos fàcils i resultons!!!!!
ResponEliminaHola Xaro,
ResponEliminaA mi també, sempre van bé i agraden! Petons,
HOLA GUAPA TU
ResponEliminaSI,SI, AMB UN PASTÍS AIXÍ, QUEDES LA REINA DE LA FESTA SENSE CAP DUBTE..
MIL PETONETS SUSANNA
Hola Susanna,
ResponEliminaFàcil i sense complicacions un pastís per festes! Petonets,
Ostres!
ResponEliminaTé moltes virtuts: fàcil, bonic, gustós! En prenc nota! Mai havia fet servir tonyina escabetxada amb alvocat i em sembla molt ben trobat!
I tens tota la raó: enganxa però molt, això del bloc!
Hola Massitet,
ResponEliminaMoltes gràcies. Va molt bé quan no tens molt de temps i vols quedar bé.. Una abraçada,
HOLA ELENA,
ResponEliminaVull que sàpigues que et segueixo.
molt ben fet!!!!!!
Raquel Ibarra
Holaaaaaaaaaa!
ResponEliminaQue "ilu" verte por aquí! Muchas gracias!!! A ver cuando quieres que quedemos y hacemos alguna cosa... vale? Un bizcocho tal vez? je!je!
Besitos,