Mini "tortitas" amb ànec, salsa de tamarinde i crudités

Avui us proposo una recepta senzilla i amb una combinació sorprenent de sabors.

Amb les entrades que porto i amb els meus comentaris, ja haureu vist que m’encanta provar receptes que presentin una combinació de sabors, colors i amb contrastos de textures i de temperatures. Doncs bé, aquesta és una de les meves receptes favorites que faig des de fa anys ... i que només em frena fer-la més vegades, perquè la salsa de tamarinde és una mica entretinguda de fer. Així que només la faig per ocasions molt especials.

Com que aquesta setmana vam tenir a casa unes persones molt estimades, l’ocasió ho requeria, així que els la vaig preparar per a que les tastessin i els hi va encantar.

Espero que us agradi! Ara, a per la recepta:

Ingredients per a unes 10 “tortitas” de 10 cm:



120 grams de tamarindes sencers
“Tortitas”

1 porro (sobrarà quasi bé tot)

1 pit d’ànec sense ós i amb la pell

1 ceba tendra

1 pastanaga

1 cullerada sopera de salsa de soja

1 all picat ben fi

1 cullerada sopera de sucre moré

1 cullerada sopera de vinagre de Mòdena

Mateixa quantitat d’aigua que la polpa del tamarinde

Oli d'oliva

Tamarinde (font: Grastronomia & Cia)

  

El tamarinde fresc l’he comprat en El Corte Inglés, però també l’he vist en el Mercat de la Boqueria. La salsa també es pot elaborar amb el tamarinde en un format de pasta, que es pot trobar en botigues de productes asiàtics. Jo he provat aquesta pasta i tot i que queda bé, personalment m’agrada més natural.

Preparació de la salsa de tamarinde:

• Traiem la closca i les llavors del tamarinde. És una mica entretingut perquè la polpa és enganxosa, millor us ajudeu amb un ganivet per tal d’extreure les llavors. Més o menys us reduirà a la meitat. O sigui que amb els 120 grams de tamarinde us en quedaran uns 60 grams de polpa.
• En una cassola posem el tamarinde i la mateixa quantitat d’aigua, el sucre moré i el vinagre. Ho deixem coure un 5 minuts a foc baix fins que el tamarinde s’hagi desfet.  
• Passem la mescla a un bol i la triturem fins que quedi una salsa fina. Afegim la salsa de soja i l’all picat i ho remenem. Reservem.

Preparació de les “tortitas”:

• Posem el pit de l’ànec en una paella amb només dues gotetes d’oli i deixem que es faci, primer per la part de la pell i després el tombem. L’ànec no ha de fer-se molt, que la carn quedi rosada. Ara bé, això a gust de cadascú.
• Mentre es fa l’ànec, tallem la ceba i la pastanaga a tires molt primes, de més de 10 centímetres de llarg per a que sobresurtin del centre de la “tortita”.
• Agafem el porro, i fem tires d’un centímetre d’ample aproximadament (feu-ne més de 10 per si se’n trenca alguna). Posem en un cassó una mica d’aigua i quan estigui bullint apaguem el foc i afegim les tires uns 10 segons remenant. Ràpidament els traiem i els passem en un bol amb aigua freda uns 5 segons. Els retirem i els posem entre dos papers absorbents.
• Tallem l’ànec a tires també de més de 10 centímetres de llarg.
• Tallem les “tortites” amb un cercle d’emplatar de 10 centímetres de diàmetre.

Muntatge de les “tortitas”:

• Posem les “tortites” uns 10 segons al microones per que agafin una mica de calor. Sinó ho feu, no passa res.
• Al damunt posem una mica de salsa tèbia de tamarinde. Unes tires tèbies d’ànec, unes de ceba i unes de pastanaga.
• Tanquem la “tortita” com veieu a la foto i la lliguem amb una tira de porro.

Per a les nenes

Bon profit!

I  “despiste”...

A l’entrada anterior havia de nominar a 10 persones per a que expliquessin 10 coses que volguessin compartir... Doncs bé, se’m va passar! Quan em vaig adonar, vaig començar a veure que la roda havia anat tant ràpid que molts seguidors ja estaven nominats.. A més, també us confesso que m’he perdut una mica, mirant totes les nominacions, vaig saltant de bloc en bloc, posant, afegint, traient... O sigui, un embolic!  Què us sembla, si a qui simplement li vagi de gust fer-ho, ens expliqui alguna cosa... A mi i crec que a molts ens agradarà llegir-vos.

Judith, no m’ho tinguis en compte. Com només em vas deixar posar 10 punts, el número 11 és que sóc una miqueta despistada... Gràcies a tots i disculpeu!