Dedicada al Guillem |
En aquesta coca li tinc una estimació molt especial. Un molt bon amic, en Guillem, em va passar la recepta fa ja uns anys i en aquell moment jo no havia fet moltes coses de pastisseria, però la coca de vidre m’agradava tant i m’ho va explicar tant senzill que em vaig decidir a fer-la.
Quan em va passar la recepta em digué: “Amb aquestes quantitats et sortiran unes quantes...” i jo il·lusa de mi, no vaig preguntar quantes. Doncs bé, les quantitats estaven fetes per un quilo de massa.. és a dir per unes 11 coques!
Ni us imagineu, la de vegades que vaig mirar la recepta pensant que m’havia equivocat en alguna cosa, les agulletes en els braços de tant estirar la massa i la de coca que vam menjar durant no se quants dies... No recordo quantes vaig fer, per que òbviament no vaig acabar la massa, però sempre que la faig recordo aquell dia...
El Guillem havia treballat com a pastisser i per tant no li vaig poder tenir en compte que penses a l’engròs... Ens vam menjar junts la meva primera coca de vidre, tot rient i amb la millor recepta que em podia donar!
Ingredients per a 4 coques de 32x30 cm:
350 grams de farina de força
8 grams de sucre i 8 grams de sal
15 grams de llevat fresc
25 grams de mantega a temperatura ambient
180 ml d’aigua (aquesta quantitat és orientativa, dependrà de la capacitat d’absorció que tingui la farina)
Oli d’oliva per pintar les coques
Sucre per a empolvorar
Pinyons
Anís
Preparació:
- Desfer el llevat amb l’aigua tèbia.
- En un bol posar la farina, la mantega, la sal i el sucre i amb les mans esmicolar la mantega i remenar.
- Afegir l’aigua amb el llevat desfet, de mica en mica i anar amassant fins que tota l’aigua estigui incorporada.
- Passar la massa a la taula de treball una mica enfarinada i amassar uns 10 minut. Formar una bola, posar-la en un bol tapat amb un drap uns 10 minuts més i després fer 4 parts del mateix pes.
- Mentre es treballa una coca, les altres deixar-les tapades amb el drap.
- Pre escalfar el forn a 190º.
- Agafar la bola de massa i la posar al damunt de la taula de treball que s’haurà posat farina tamisada. Amb el corró anem estirant la massa procurant donar-li la forma desitjada, ovalada, rodona, rectangular, ...
- La massa estarà llesta quan es transparenti la taula de treball.
- Passar la coca al damunt d’un paper vegetal. S’encongirà una mica i tornem a estirar-la. Amb aquesta quantitat, haurà de sortir una mica del paper vegetal (així us podeu fer una idea de com de prima ha de ser). Retallem amb un ganivet el que sobri.
- Pintem la coca amb oli d’oliva. Afegim pinyons generosament (no hi ha res pitjor que una coca de vidre que has de fer una excursió per trobar un pinyonet!) i després també generosament, s’empolsa de sucre.
- Posem al forn uns 10/15 minuts. Es fa molt ràpid i dependrà del forn, per tal cal anar vigilant. Quan estigui torradeta es treu i es ruixa d’anís.
- Tornar a posar al forn un parell de minuts. Treure i deixar refredar. Ja tenim una coca, prima com un vidre!
Bon profit!
a casa ens agrada moltisimmm la coca de vidre,i n'he fet de rapida jajaj pero aquesta la apunto be per que te d'estar bonisima.petons.
ResponEliminaJejeje ja et veig la cara veient la quantitat de coca. Em sembla que això amb alguna o altra recepta ens ha passat a totes. Jo recordo unes galetes infinites que no s'acabaven mai i en sortien més i més i més.....
ResponEliminaQue bona és la coca de vidre!!!!
Jo la primera vegada que la vaig fer va ser en la demostració de la Thermomix que em varen fer. Te la fan de la recepta de la pizza. Des de llavors sempre que en faig guardo una mica de massa per a la coca. L'estires ben prima i tires el sucre i els pinyons per sobre, ben generosamnet, com dius. I després, de seguida sortint del forn hi pulveritzes anís.
Probaré la teva recepta, es veu genial.....
Ummmm... boníssima aquesta coca, t'ha quedat genial!!!
ResponEliminaPetonets
Eri!!! el próxim copo que et passi això de fer tantes coques m'en guardes, ok??? quina pinta més bona!!! m'encanten. Petonets guapa
ResponEliminaSón molt bones, molt fàcils de fer i molt assequibles... si no, ves a preguntar quan et cobren per una coca de vidre de forn! són genials les teves, tan torradetes i boniques!! Bravo.
ResponEliminaGuau Eri, nosltres també la solem fer molt a casa, ens agrada moltíssim, es ideal per qualsevol moment. Ainsss quines ganes de coca m'han entrat !!!! Un petonàs i feliç dia
ResponEliminaAgnés,
ResponEliminaJa m'explicaràs això de "ràpida" que jo no la conec... Després de tants anys no he variat la recepta,... si les quantitats! Petons,
Catieu,
Ostres, és veritat a vegades hi ha receptes que no posa quantes en surten... i no s'acaba mai.
Cert, la recepta base de la pizza és la mateixa que la coca de vidre i de forner! Però ja està bé que cadascú l'adapti. Jo provaré de congelar, veus que no ho he fet mai. Petons,
Carmen,
Moltes gràcies. és la coca que es comporta millor al meu marbre! Deu ser que n'he fet tantes que pràcticament es fan soles. Petons,
Judith,
Ara ja no em passa. Però quan em poso, com a més duren un parell de dies igual de cruixents en faig unes quantes.. Petonets guapa!
Vermells,
Teniu tota la raó. A vegades les compro quan passo per un forn i no puc resistir la temptació.. però com moltes altres coses prefereixo les fetes a casa! Cobren bastant, si, si. Una abraçada,
Hola Lily,
ResponEliminaés que són un vici oi? un bocinet, un altre i no pararies.. Un petó i feliç dia també per a tu,
11 coques? Quina feinada! Però segur que no en devia sobrar ni una engruna, je je je... A casa també ens agraden molt, tan cruixents i amb el gustet dels pinyons i l'anís queden de vici total!
ResponEliminaMira que fa temps que tinc ganes de fer-ne. Ahir en volia fer perquè divendres vaig fer massa de pizza i en tinc congelada, però no hi ha manera!
ResponEliminaQuina bona pinta, són tan bones!
La coca de vidre ens encanta!!! si en tornes a fer un kg pensa amb nosaltres ;-)
ResponEliminaLa provarem!!
Amb un bon cafè amb llet, el berenar perfecte!.
ResponEliminaUna abraçada
Hola Gemma,
ResponEliminaSi noia si! 11 coques, com són tan primetes.. allò no s'acabava mai! és que és una coca que normalment agrada a tothom, encara que no agradi l'anís oi? Petonets!
Hola Mònica,
ResponEliminaSegur que trobes un moment per fer-ne i li portes un trosset a la Judith.. que segur que la fas feliç! Petons guapa!
Hola Jordi,
ResponEliminaHi pensaré, fet! Però no se quan tornaré a fer aquesta quantitat! Petons,
M'agraden molt, amb el gustet de l'anís i així de primetes!!! Ja he vist que has posat les mides per 4, jejej!!
ResponEliminaHola Josep,
ResponEliminaOh! i tant.. irresistible berenar!
una abraçada,
Hola Cristina,
ResponEliminaSi,si, he vigilat bé de posar les quantitats.. per que sortin una quantitat raonable de coques! Petons,
M'agrada molt la coca de vidre!! I pel que veig, l'has feta com a mi m'agrada, torradeta i ben finet!! Ho dic perquè hi han pastisseries a les que vaig i la tenen que no sembla pas vidre, sinó pedra de lo gruixuda que es i al final ni me la compro!
ResponEliminaM'apunto la recepta així la faré un dia :) Un petó maca
Uff fff que rica..... me pierdeeeeeeee... dios mio que estoy a dieta!!!! jejeje me encanta tu blog y con tu permiso me hecho seguidora tuya, y de paso si te apetce te invitoa que visites mi cocina
ResponEliminaun besis desde Asturias
www.lasguisanderas.com
Conocí la coca de vidre gracias a Dolorss y nos encantó en casa. Me recordaba a una torta que traía mi madre de Sevilla... qué cosa más rica, tan crujiente.
ResponEliminaHace tiempo que no la hago. Ya es hora, no?
Un besote
Una coca de lujo!!!!
ResponEliminaSaludos y buena semana
Una abraçada
Me encanta la coca de vidre! Tengo muchas ganas de hacerla en casa, seguiré tu receta!
ResponEliminaBonìssima. Recordo la primera vegada que la vaig fer no em podia creure que fós tan fàcil.
ResponEliminaMuas!
Moltíssimes gràcies per la recepta, ha casa ens agrada molt,però no sabia com fer-la.La provaré!
ResponEliminasi a mi també m'agrada aquesta ven torradeta jejjeje la rapida com t'ha dit jejej amb la masa de pizza,en compro de feta i es rapida jejejje intento sempre tindre un rotllo o masa feta congelada per si a vegades s'apunta alguna visita a ultima hora i en un momentet jejeje tens la coca jeej ahhhh i quant surt la coca de forn rapidament li tiro una mica de anis per sobre(tipu pluja) ,que fa cristalitzar el sucre i li deixa aquest gustet tant bo jejejje.un petonasssssssssss
ResponEliminaHola Anniki,
ResponEliminaA la foto no s'aprecia massa... però t'aseguro que queda molt, molt primeta. Anima't que és molt fàcil de fer i ja veuràs... Petonets guapa!
Hola Noelia,
ResponEliminaBienvenida y muchas gracias por hacete segudiora, por la visita y como no, por el comentario. Encantada de pasarme a visitar tu cocina. Y esta coca es una perdición! Besos para Asturias!
Ummm... estic imaginat el crack...a l'hora de trencar-la per menjar-la... torradeta, amb el sucre i els pinyons... ummm
ResponEliminaun petonet maca
Elena ya has pasado la prueba de la novatada del teu amic.
ResponEliminaEstas cocas son un vicio en casa no duran nada
Me gustan mucho
petons
miquel
Una historia bien bonita, y estas cocas me encantan!! creo que me la apunto, algún día caerá! jijiji. Besos, guapa!
ResponEliminaQue buena, precisamente hoy le comentaba a una amiga que es una de mis pastas preferidas, que coincidencia. la has puesto tan bien que me atrevo a hacerla, gracias
ResponEliminaQuina delicia de coca. Abans en comprava però ara la fan sense pinyons i no ho faig.
ResponEliminaHola Laura,
ResponEliminaMuchas gracias. Quién la prueba.. le cuesta no repetir. Haces tantas cosas buenas.. que no me extraña que esta haga tiempo que no la hagas. Besos,
Hola Javier,
ResponEliminaMuchas gracias por tu visita y comentario. Una coca fácil pero que siempre da buen resultado! Ahora me voy a ver tu cocina. Buena semana también para ti. Saludos,
Hola Lydia,
ResponEliminaSi la haces ya me dirás. Es la receta base de la pizza. El único secreto es dejarla muy fina, transparente y tendrás una coca buenísima. Besos,
Hola Gemma,
oi que si? sembla mentida com queda de prima i bona! Petons,
Emma,
Segur que et queda fantàstica. Ja em diràs guapa. Petons,
Hola Agnés,
ResponEliminaAh! és que al dir-me "ràpida" creia que potser hi havia alguna tècnica que no coneixia. Ara ho entenc que el que et referies era a massa de pizza congelada!! Ok, gràcies per a l'aclariment. Petons
Hola Neus,
ResponEliminaDe vici total! tens raó amb els pinyons i el sucre, el crak, crak i a no parar de menjar-ne. Petons,
Miquel,
ResponElimina¿Has visto que buenos amigos tengo? eso me pasa por fiarme de un pastelero... Por vuestros comentarios me parece que es una de esas cocas que gustan bastante.
Besos,
Hola Nieves,
Muchas gracias. Es un buen amigo que además me ha pasado algunas recetas y a cual de ellas mejor. A ver si te animas algún día y me cuentas. Besos guapa
Hola Carmen,
¡Que casualidad!Atrévete ya verás como repetirás. Un poco de paciencia y fe en estirar la masa y lista en nada! Besos guapa!
Hola Núria,
ResponEliminaApa! Mira que fer una coca de vidre sense pinyons... jo a vegades l'he feta amb ametlla que també queda bona, però sense els pinyonets no és el mateix. Petons maca!
Quants de comentaris!!! Jo la primer vegada que la vaig tastar em va hipnotitzar..qué bona, qué cruixent!! Quan vaig anar al supermercat després de menjar-la vaig comprar anís!!! Potser aquest cap de setmana faré la teva recepta, però amb una coca ja em conformo!! un petó, Paula
ResponEliminaAquesta coca m’encanta.
ResponEliminaPrefereixo les parts una mica torradetes i amb pinyons. O aquelles que tenen gustet d’anís.
En puc arribar a menjar fins que em faci mal.
També m’agrada amb una mica de xocolata.
T’ha quedat fantàstica.
Quand m'agrada aquesta coca, l'he fet alguna vegada i ha sigut un éxit, però em ve de gust tastar la teva recepta, me la copio.
ResponEliminaGrácies i petons guapa.
Hola Eric, nunca probé la coca dulce, si salada. Tiene una pinta estupenda asi que tomo nota de la receta e intentaré hacerla.Bicos Marimi.
ResponEliminaEri té una pinta que de bon gust em menjava un trosset, amb aquest pinyons... bonissima.
ResponEliminaPetons!
Ana de: 5 sentidos en la cocina
Mira que son les 11 del vespre i me'n cruspiria un bocí... les fotos són testimoni d'unes coques de vici!...Una abraçada.
ResponEliminaEl meu home estarà ben content amb aquesta recepta, li encanten les coques de vidre!
ResponEliminaQue bona, mare meva! La meva infància la vaig pssar entre aquesta coca i la de forner. Quins bons records. M'apunto la recepta.
ResponEliminaUna abraçada!
Són tan bones i tan entretingudes aquestes coques, pots anar fent trossets i menjar-te'la tota sense adonar-te'n.
ResponEliminaNo l'he fet mai, però m'apunto la recepta, gràcies! ;)
ooohhhh quina cocaaaa!!! m'encanten les coques de vidre!!!!... aquesta coca te la copio segur!!! jajajajajaj ahhh i tu amb un amic pastisser ens tens ventatja, eh? ;)
ResponEliminapetonets
Genial aquesta coca. Ens apuntem la recepta!!!
ResponEliminaHola Paula!
ResponEliminaSiii! No m’ho puc creure, estic tan contenta amb el bloc en general i es clar que molt també amb els vostres comentaris!!! Gràcies. A que si que aquesta coca et perd un cop l’has provada? Doncs anima’t que l’anís ja t’està cridant que l’utilitzis... Petonets maca,
Hola Tomi,
A casa, hi ha qui li agrada més, menys torradeta.. així que ja posats faig per a tots els gustos! El que si coincideix tothom és que porti molts pinyons! Jo no se si em faria mal... però si és per berenar, “fijo” que després em costaria sopar. Petons !
Hola Ana,
Doncs endavant, encantada de que la facis. Petonets,
Marimi,
Es una delicia... si has leido los comentarios, verás que és una coca catalana muy apreciada y fàcil de hacer. Bicos,
Hola Ana,
Moltes gràcies. Què bones són les coques amb pinyons! Fa no se quants dies que intento entrar al teu bloc, però vaig de bòlit i encara no he pogut. Quin desastre! D’aquesta nit que no passa! Molts petons,
Hola Mercè,
Moltes gràcies. Una coca per menjar a totes hores oi que si? Jo també ahir al vespre si hagués tingut segur que hagués fet una visita a la cuina... Petonets,
Hola M.Àngels,
Segur que el fas molt feliç amb totes les teves coques... per que tens cada una! Per llepar-se als dits.
Hola nyanyels,
Ostres, és que la de forner també és ben bona!!! He de fer-la un dia d’aquests i penjar-la!! Petons,
Hola Acabatdefer!
ResponEliminaMoltes gràcies. És cert, vas fent, vas fent i ni rastre de la coca. Gràcies a tu!
Hola Neus!
ResponEliminaÉs veritat. Tinc algunes receptes més d'ell. Llàstima que ho va deixar ja fa uns anys... Petonets,
Sort que la coca de vidre no s' asseca ...Es molt bona i t' ha quedat perfecte!
ResponEliminaM'encanta la coca de vidre i mai m'havia plantejat fer-la a casa, té una pinta genial!! Aquesta segur que la faig! :)
ResponEliminaPetonets,
Sandra
Què bona la coca de vidre!!! M'apunte la recepta per a fer-la un dia d'aquestos. M'agraden molt els pinyons i amb el sucre... MMMM!!!!
ResponEliminatorradeta i carregada de pinyons, com ha de ser!
ResponEliminahola guapa tu
ResponEliminaquina pinta, nyam nyam, et felicito pel resultat,
aquesta coca es una de les que més agraden a casa
mil petonets ensucrats, susanna
Mai ho he intentat i m'encanta!! Prenc nota per llençar-me i provar....
ResponEliminaHola Ana,
ResponEliminaSi, menys mal per que sinó. No sé si aguanta més de dos dies.. a casa passats dos dies no en queda mai ni un bocinet! Petons,
Sandra,
Doncs ni t’ho pensis dues vegades! Ja veuràs que és fàcil i dona un mot bon resultat! Petonets,
Hola Francesc,
Doncs ja em diràs què et sembla si la fas. A veure si t'agrada!!!
Hola Manel,
ResponEliminaSi,si ben carragadeta de pinyons que sinó a casa se'm queixen...
Hola Susanna,
ResponEliminaBenvinguda i moltes gràcies pel teu comentari ben dolç! Altres coques no.. però aquesta, pel que diuen a casa, és la que millor em queda. Serà que en faig molt sovint. Ens anem veint. Petonets,
Hola Mónica,
ResponEliminaDoncs segur que et quedarà sensacional. Ja ho veuràs! Petons maca,
Que bona pinta que té¡¡¡¡m'emporto la recepta i la faré¡¡¡
ResponEliminaun petonet ben grossss.
Hola Ague!! Moltes gràcies maca! Ja em diràs què tal. Petonets,
ResponEliminaA mi tampoc m'importaria gens que m'en guardesis una!!!!
ResponEliminaNo la había visto nunca. Muy rica.
ResponEliminaBesos
He comido tanta coca de vidre cuando era pequeña...
ResponEliminaMe encanta,te ha salido estupenda.
Besos
Hola Xaro,
ResponEliminaDoncs això està fet! Una per a tu!
Hola Mese,
Muchas gracias. Es una coca muy senzilla y buena. Besos,
Margot,
Yo sigo comiéndola .. me gusta demasiado. Petons,
Estimada Eri!
ResponEliminaQuin fart de riure m'he fet! encara ara ric!!!
Tinc un client que havia treballat en una de les millors pastisseries de Reus i a vegades li pregunto per receptes de coques (sobretot l'ensucrada) i em diu unes quantitats que em semblen irreals: sort que no li he seguit mai cap de les receptes! que no hi cabriem a casa!!! ja-ja-ja!!!!
Amb la coca de vidre toques la meva fibra sensible! m'encanta! i al principi de ser a casa meva en feia tot sovint, però m'empipa molt la manera en com m'embruta d'esquitxos de sucre el forn! ¿alguna recomanació?
Una abraçada,
Mglòria
Hola Mglòria!
ResponEliminaNo em presentis aquest client teu que segur que jo las faig i torno a caure! No entenc molt bé per què t'esquitxa el sucre. A mi m'esquitxa quan tires l'anís per sobre, però jo ho faig fora del forn. En la cocció no em passa. Potser no entenc molt bé el que em preguntes.. Petonets maca!
Les coques de vidre són un petit plaer i ben fàcils de fer!
ResponEliminaPetons!
Hola Mercè!
ResponEliminaI tant que si! Petons,
Te han quedado fantásticas y aunque no lo hayas puesto difícil,a mí si que lo parece...será cuestión de lanzarse.
ResponEliminaBesos
Hola Sílvia,
ResponEliminaGracias. Después de tantas ya le he cogido el truquillo. Seguro que si la haces te resultará muy fácil, ya lo verás. Besos,
El pastel de atún se ve delicioso, pero esta coca de vidre madre que se sale, a esto no me puedo resistir jajaja petonets
ResponEliminaHola Marisa,
ResponEliminaTienes razón, a mi esta coca se me hace irresistible.. Besos,
HOLA GUAPA TU
ResponEliminaLA VERITAT ES QUE AMB UNA COCA DE VIDRE, SEMPRE QUEDES COM UNA REINA,....LLEUGERA, CRUIXENT,..
MIL PETONETS , I GRÀCIES PER COMPARTIR LA RECEPTA I LA DOLÇA HISTORIA DE LA MATEIXA,
MIL PETONETS SUSANNA
Hola Susanna,
ResponEliminaTens tota la raó! Gràcies a tu maca,
Elen, jo t'he versionat la coca. He fet la meitat dels ingredients, he afegit oli d'oliva a la massa i he posat ametlles enlloc de pinyons però volia dir-te que aquesta recepta és brutal. La més bona que he tastat mai. A casa ha agradat moltíssim. Gràcies per explicar-ho tant bé. Petonets guapa!!!
ResponElimina