dijous, 1 de setembre de 2011

Fins aviat!

Quan vaig obrir aquest bloc, mai vaig pensar que faria una entrada com la que avui faig.

El meu cunyat, el Julio, va morir abans d’ahir després d’una lluita constant i ferotge contra un càncer diagnosticat al juliol de l’any passat. Durant tot aquest temps, ens ha donat a tots els que el coneixíem una lliçó de fortalesa i coratge, davant d’una malaltia tant cruel com aquesta.

Un any en que el Julio ha estat acompanyat de manera incondicional de la seva dona, la Carmen, qui no ha deixat ni un sol moment de cuidar i ajudar-lo d’una manera impecable, mantenint-se forta i sense perdre l’ànim en cap moment; i també del seu fill, l’Enric, el meu estimat nebot i fillol, qui ha estat al seu costat fins el seu darrer moment de vida.

Moltes gràcies Julio per tots aquests anys tan meravellosos que hem pogut compartir amb tu, en Família. Sempre estaràs amb nosaltres.


Una de les passions del meu  cunyat va ser la fotografia. Aquesta foto, és una de les meves preferides d’ell, que li vam fer mentre feia unes fotos a la piràmide de Teothiuacan.




Estaré durant un temps absent del bloc, fins que tingui els ànims suficients per tornar a publicar i visitar-vos.

Fins aviat!

85 comentaris:

  1. Ànim i petons!
    Ana de: 5 sentidos en la cocina

    ResponElimina
  2. Ja t'ho he dit, pero ho repeteixo, compte amb els q estem aqui, q t'estimem molt...molts anims!

    ResponElimina
  3. Hi ha persones i PERSONES.

    Esperem de nou els teus posts. Una manera d'anar tornant a la normalitat és recuperar aquelles petites coses que ens envolten.

    Ànims i petons per a tots.

    ResponElimina
  4. ànims en aquests moments i endavant, serà dur però ho superareu amb el suport de tots plegats! fins aviat, una abraçada!

    ResponElimina
  5. Milions de petonets bonica....

    ResponElimina
  6. Cuánto lo siento!!. la pérdida de una persona querida te hace replantearte muchas cosas. Te deseo muchos ánimos para superarlo. La foto es preciosa, seguro que desde donde esté estará arropado de todo vuestro cariño. Te dejo unas letras de Jorge Luis Borges dedicadas:
    Dime por favor dónde estás,
    en qué rincón puedo no verte,
    dónde puedo dormir sin recordarte y dónde recordar sin que me duela.
    Dime por favor dónde pueda caminar sin ver tus huellas,
    dónde puedo correr sin recordarte
    y dónde descansar con mi tristeza.
    Dime por favor cuál es el cielo
    que no tiene el calor de tu mirada
    y cuál es el sol que tiene luz tan sólo
    y no la sensación de que me llamas.
    Dime por favor cuál es el rincón
    en el que no dejaste tu presencia,
    Dime por favor cuál es el hueco de mi almohada
    que no tiene escondidos tus recuerdos.
    Dime por favor cuál es la noche
    en que no vendrás para velar mis sueños......
    Que no quiero vivir porque te extraño
    y no puedo morir porque te quiero.

    ResponElimina
  7. Una forta abraçada i molts motls ànims.....

    ResponElimina
  8. Una gran abraçada i molts d'ànims i força!!!!

    ResponElimina
  9. Muchos ánimos en estos momentos tan duros. Estamos por aquí para lo que haga falta. Un fuerte abrazo y besitos.

    ResponElimina
  10. lamento mucho lo sucedido. ánimos y mucha fuerza.

    ResponElimina
  11. Lo siento muchísimo :(

    Mi mas sentido pésame en estos momentos para toda la familia.

    Hay que darle tiempo al duelo , es muy duro, pero en cuanto te sientas mejor por aqui estaremos para recibirte con los brazos abiertos.

    Hoy mas que nunca te envío un fuerte abrazo.
    Animo.

    ResponElimina
  12. Eri maca em deixes sense oarales! Ho sento molt :( i per qualsevol coaa, no dubtis en dir-ho que auí tens una amiga i t'ajudaré en ot el quw pugui.

    Un petó maca i molts ànims

    ResponElimina
  13. T'acompanyoen aquests moments.Descansa i cuida't molt.
    Una forta abraçada i fins la tornada

    ResponElimina
  14. Me cuesta de creer Eri...no se que más decirte,me consta de tu cariño hacia él,siempre con lindas palabras y con ricos panes y postres...una vez más te digo,cuanto lo siento amiga!

    Un abrazo inmenso.

    ResponElimina
  15. Nosaltres acabem de saber, d'un grandissim amic, el diagnostic fatal d'aquesta malaltía. No pinta molt be i es molt fotut.
    Una fortissima abraçada i molts ánims. Cuideu molt a la teva cunyada. T'ho dic per experiéncia.
    Petonets.

    ResponElimina
  16. Des de la Bordeta molts ànims per tota la família, t'esperarem el temps que faci falta. Saps que ens tindràs aquí!
    Un petó enorme reina
    Sandra

    ResponElimina
  17. No sé que dir-te Elen, a part de que ho sento i molts ànims per a tota la familia.
    Es un moment massa dur perquè les paraules serveixin.
    Qualsevol cosa que necesitis tens el meu mail.
    Petons.

    ResponElimina
  18. Aquestes noticies son sempre impactants, i mes quan es tracta de persones joves. Molts ànims i espero que et recuperis aviat, petons per a tota la familia.

    ResponElimina
  19. Ho sento moltíssim Eri,

    Quines coses que a vegades ens té reservades la vida. Desde aquí només puc enviar-te una abraçada molt forta i molts ànims i estic ben segura que la passió per la cuina i el blog et faran poc a poc tornar a recuperar la ilusió. Un petó ben fort!!

    ResponElimina
  20. Anims Eri, em sap molt de greu aquesta notícia. Estem aquí per quan puguis tornar.
    Molts petons

    ResponElimina
  21. Avui paso per aquí per dir-te que ho sento molt i donar-te una forte abraçaza

    ResponElimina
  22. Ànims maca, una forta abraçada...

    ResponElimina
  23. Molts ànims Eri, acabo de reincorporar-me al blog tot just i venia a veure't amb ganes i m'he quedat impactada, ho sento molt, compte amb tots nosaltres per tot el que necessitis. Aquí estarem sempre al vostre costat.
    Un petó gegant

    ResponElimina
  24. Un petó molt fort i molts ànims!!

    ResponElimina
  25. Molts d'ànims guapíssima! I compta amb tot el nostre suport. Un petó gegant per tu i per la teva família.
    T'estarem esperant.

    ResponElimina
  26. La perdida de un ser querido siempre es muy dura, ya sea esperada o no.
    Tómate cuanto tiempo necesites para superarla, es importante.

    Muchisimo ánimo y mil besos.

    ResponElimina
  27. Vaya, me has dejado sin palabras.

    Te envío un fortísimo abrazo y toneladas de ánimo.

    El tiempo mitigará el dolor y le recordaréis con más serenidad.

    un besazo

    ResponElimina
  28. Te mando muchísimos abrazos y otros tantos besos
    Animo, te esperamos

    ResponElimina
  29. Ho sento moltíssim. Una abraçada ben forta i molts ànims a tota la família.

    ResponElimina
  30. ho sento molt,pero com ja t'he dit aqui estem,molts anims a tots son moments molts durs,pero el temps us ajudará a portar tot una mica millor,anims i aqui esterem,petons

    ResponElimina
  31. Un petó molt gran Eri, per a tú i la teva familia.
    T'esperem guapa,

    Esther

    ResponElimina
  32. Lo siento mucho... Muchos ánimos para ti y para tu familia. Besos.

    ResponElimina
  33. ho sento molt, espero que entre tota la familia trobeu el consol pensant en els dies compartits, la vida no sempre es justa pero no hem de deixar de lluitar, anims ... estem amb vosaltres.

    ResponElimina
  34. Molts ànims Eri, per tu i per tots els teus, en aquests moments sobren les paraules, així que t'envio una abraçada molt molt i molt gran :)

    ResponElimina
  35. Ho sento moltíssim. Un petó molt gran per a tú i la teva familia.
    T'esperem.

    ResponElimina
  36. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  37. Ànims Eri, penseu que en el vostre cor i memoria, sempre hi sera, una abraçada.

    ResponElimina
  38. Una abraçada molt forta en aquests dolorosos moments. Molts ànims a tota la familia!
    Petuents,
    Eva.

    ResponElimina
  39. Ja t'ho he dit les paraules no son cap cónsol, només el temps.

    Una abraçada molt forta per a tots i recorda que aquí t'estimen molt i quan tu ho vulguis aquí ens trobarés.

    Parlem d'aquí a uns dies.

    Un petonas molt fort.

    ResponElimina
  40. Ho sento molt.
    Molts d'ànims. T'estirem esperant quan tornis!
    Petons!

    ResponElimina
  41. Eri lo siento en el alma y nadie te puede consolar el dolor que sientes,solo el tiempo.
    Mucha fuerza y muchos animos para toda la familia, y coje el tiempo que necesites y cuando quieras volver aqui nos encontraras.
    un fuerte abrazo
    miquel

    ResponElimina
  42. Tomate todo el tiempo que necesites... sabes que te estaremos esperando.
    Muchos ánimos y un abrazo desde Hoy cocina Vivi

    ResponElimina
  43. Eri ho sento moltissim, ja saps que ens tens al teu costat, molts d'anims a tota la familia i ja saps on trobar-mos.
    un milio d'abraçades i petons,
    Esperarem ansiosos la teva tornada.
    Ja saps que per mi ets un punt inportant de referencia en el mon dels blocs

    ResponElimina
  44. Molts ànims preciosa!!!

    Petonets

    ResponElimina
  45. Ho sento molt, és una malatia tan cruel... ara us heu de fer costat tota la família i estar ben units.

    ResponElimina
  46. Ho sento moltíssim!!Molts ànims i una abraçada!!
    Emma

    ResponElimina
  47. Ostres Eri... quin greu em sap pel que estas passant.. tan de bo existís una bareta màgica per fer que aquest patiment s'esfumés amb un copet de bareta..
    Desitjo a la teva família que us restabliu ben aviat, que agafeu forces d'on no n'hi ha.. ha estat un any llarg i segurament massa curt.. entenc perfectament el que et passa. La meva llunyania al mon dels blogs es deu per motius semblants, ¿i saps què et dic? que rés pot començar el poder estar al costat dels qui estimes mentre els pots tenir al teu costat. Jo continuo lluitant, amb pitjors i millors moments, resignada a viure el que em toca.
    Moltes forces, i esperem ben aviat el teu retorn.
    Mglòria de Gourmenderies

    ResponElimina
  48. ho sentim moltíssim. El nostre condol més sincer.

    ResponElimina
  49. Una molt forta abraçada i sence peraules.

    ResponElimina
  50. T'esperem, torna aviat.
    Molts ànims !!

    ResponElimina
  51. Bé, aquí tens el comentari seixanta-dos, que només és un més de tants que et donen ànims i desitgen que et recuperis ràpid ràpid i ens tornis a encisar amb tot el que saps fer! :)
    No coneixia al teu cunyat, però sabent com n'és de dura la lluita contra el càncer puc entendre què dur és i ha estat tot això... ÀNIMS ERI! :)

    ResponElimina
  52. Eri, guapíssima...Quin greu em sap i com m'agradaria fer-te una bona abraçada reconfortant...A nosaltres aquest estiu ens ha deixat un gran amic, un noi de 48 anys a la flor de la vida, per un càncer cruel, roí i feroçment ràpid. Puc intuïr com et sents, tot i que ell era molt més proper. Puc sentir el teu dolor, el dels teus, per la seva absència. Puc veure la teva mirada trista que cerca forces d'on no n'hi ha...Eri, t'espero aquí, amb el teu bon fer. I em quedo amb la rialla que em vas fer quan ens vam conèixer a finals de juliol. Desitjo que la recuperis ben aviat, en Julio segur que ho voldria! Aquí estic pel que necessitis. Un petó molt gran i ànims!

    ResponElimina
  53. Eri, les paraules no consolen però ajuden. Només et puc enviar una càlida abraçada, sincera i animosa. Aquí estarem esperant et sentis millor per mostrar-nos els teus plats, atents i sense preguntes, respectuosos. Un petó.

    ResponElimina
  54. Ho sento moltíssim Eri, potser pugui semblar que les paraules no ajuden, però en alguns moments alleugen el dolor i ell només anirà desapareixent amb el temps. Saps que pots comptar amb nosaltres en tot moment i saps que t'estarem esperant, torna quan vulguis. T'estimem
    Petonets

    ResponElimina
  55. Hola Eri,
    T'envio una abraçada molt forta.
    Petonets :)

    ResponElimina
  56. Eri, em sap molt greu. Una forta abraçada!

    ResponElimina
  57. Nena, estaba desenchufada de blog y no había visto tu entrada. No sabes cuánto lo siento.
    Cuídate.
    Besos

    ResponElimina
  58. Em sap molt greu. Per desgràcia sé què és viure tot això. Així que molts ànims a tota la família i en especial a la Carmen i l'Enric!
    Una abraçada ben forta!

    ResponElimina
  59. Guapa, lo siento mucho. Muchos ánimos a toda la familia. Besos.

    ResponElimina
  60. Hola estimada!! He vingut a veure't perque feia temps que no et visitava..i em trobo amb aquesta entrada tan triste...i m'he queda't sobtada. Ho sento moltíssim. Només enviar-te molts ànims a tú i a la teva familia, en especial a la teva germana i a l'Enric.

    Una abraçada molt forta!!

    ResponElimina
  61. Lo siento en el alma Eri...
    Te mando todo mi apoyo en estos momentos tan duros y abrazo enoooorme amiga.. :(

    ResponElimina
  62. Ho sento molt Eri. Molts ànims per a tota la familia per poder passar aquests moments tan durs.
    T'estarem esperant.
    Una abraçada molt forta.
    Mónica-Recetasdemon

    ResponElimina
  63. Ho sent moltíssim Eri,una abraçada molt forta i cuidet molt molt.
    Petons.

    ResponElimina
  64. Oi, Eri!! Quina llàstima!!! Ho sent, de debò!! Entenc perfectament que vulgues allunyar-te'n durant un temps. Ànims!! T'enyorarem molt fins que tornes.

    ResponElimina
  65. Ho sento molt, Eri! aquestes morts costen de païr, si es que es pot, són ben injustes!Una abr´çada molt forta i ànims!

    ResponElimina
  66. Lo siento mucho, de verdad..., sé lo que es pasar por una enfermedad larga de un familiar querido, y que tras la lucha, no sea capaz, y se vaya...

    Muchos ánimos y fuerza para tí, y en especial a esa mujer y ese hijo.

    Un beso muy sentido.

    ResponElimina
  67. Molts ànims Eri! Espero que aquestes paraules tan boniques que li has dedicat serveixin de consòl a tota la família, i que ara, més que mai, feu la pinya que necessiteu!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  68. Ho sento Eri, espero que aviat tinguis l'ànim per tornar a estar amb tots nosaltres

    un petó

    ResponElimina
  69. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  70. hOLA ESTIMADA I GUAPA TU

    DESITJO DE TOT COR QUE EL DOLOR QUE TENIU DINS DEL COR, SIGUI UNA MICA MÉS LLEUGER, ES MOLT DUR, O DIC PER PROPIA EXPERIENCIA, ARA A FET 6 ANYS DES DE QUE´L MEU PARE ENS VA DEIXAR PER LA MATEIXA I MALEÏDA MALALTIA EN ENCARA HORES D´ARA EM DOLOR..

    CORATGE A TOTA LA FAMILIA I FINS AVIAT,
    MIL PETONETS SUSANNA

    ResponElimina
  71. Hola Eri, estimada i guapa tu

    només he entrat per saludar-te i ja saps que t´esperem,...

    mil petonets Susanna

    ResponElimina
  72. Eri he estat fora un temps i fins aviu no havia pogut passar-me pel teu blog.Vos envie una forta abraçada i espere que tornes aviat

    ResponElimina
  73. He estat molt desconnectada del bloc i fins avui no he vist aquesta entrada.
    En primer lloc el meu condol a tota la família per la pèrdua d'aquest familiar. La mort no és mai benvinguda, però quan qui se'n va és una persona jove, encara és més injusta.
    Conec molt bé i molt de prop què és el càncer i què significa per la persona que el pateix i per la seva família. Sé per experiència que quan passa una cosa així hi ha un abans i un després del diagnòstic, i la malaltia acaba afectant a la família i el seu entorn. També sé que la malaltia uneix més encara als familiars, per això només puc dir-vos ànims i seguiu lluitant per la Carme i l'Enric, unes persones que no serien el què son si no hagués existit el Julio. Una abraçada i endavant!

    ResponElimina