diumenge, 14 de novembre del 2010

Risotto de maduixes








Ingredients per a 4 persones:


300 grams d’arròs “arborio”
400 grams de maduixes
1 litre de brou vegetal suau
1 ceba mitjana
250 ml de vi blanc
Oli d’oliva (per sofregir la ceba)
Sal i pebre blanca
1 cullerada sopera de mantega
75 grams formatge parmesà ratllat





Preparació i muntatge:
  • Posem el brou a escalfar. És important que estigui ben calent.
  • Tallem la ceba finament i les maduixes a trossos petits (en reservem  algunes per a la decoració)
  • En un cassola de fang posem l’oli a escalfar i quan estigui calent hi afegim la ceba.
  • L'anem remenant i tot just abans de que comenci a daurar-se,  hi afegim l’arròs i el deixem sofregir  un parell de minuts.
  •  Afegim el vi blanc i el deixem reduir a la meitat. És a partir d'aquest moment quan comença la cocció de l’arròs i hem d’anar calculant els temps per anar-hi afegint la resta d’ingredients.
  • Ara és el moment d’anar afegint cullerades de brou  a mida que l’arròs el vagi absorbint.
  •  Cinc  minuts abans de finalitzar la cocció,  afegim les maduixes sense remenar massa per a que no es desfacin.
  • A punt de finalitzar la cocció, l’arròs prendrà  una textura cremosa. Llavors  afegim la sal, un polsim de pebre blanca, la cullerada sopera de mantega i finalment el formatge parmesà ratllat.
  • Dedicada al Tomi
  • Barregem una mica per a  incorporar bé els ingredients. Deixem reposar el “risotto” a la cassola uns 5 minuts abans de servir.
El temps de cocció del “risotto” dependrà de la marca, però habitualment és entre 16 i 20 minuts.


Bon Profit!

Aquesta recepta és de la Carme Ruscalleda. A mi em sembla un plat exquisit, amb la cremositat del “risotto” i les maduixes resulta un plat molt especial. Si teniu convidats i els voleu sorprendre, feu aquesta recepta. Teniu l’èxit garantit!

12 comentaris:

  1. És a la vista que ha de ser un plat impactant i estic seguríssima que m´encantarà així que deixa que te´l prengui i el provi , ja te´n contaré els resultats.
    Un plaer venir a la teva cuina , fins la propra recepta.

    ResponElimina
  2. Bé, no només té una pinta impactant sinó que està boníssim. L’he provat.

    Essen un risotto, s’aparta dels sabors que mentalment ens venen al cap quan pensem en aquest plat. No porta bolets, ni verdures, ni cloïsses i a més, és d’un color diferent al que esperem trobar.

    El color, la textura de les maduixes i el sabor el fan un plat excel•lent i diferent, per sorprendre.

    Felicitats pel Blog i per la recepta!

    ResponElimina
  3. Hola Mai,
    Benvinguda i gràcies per la teva visita.
    Encantada de que provis aquesta recepta. M’encantarà que em diguis com ha anat.. Ara vaig a fer un tomb per a la teva cuina!

    ResponElimina
  4. Hola Tomi,
    Benvingut a aquest bloc tant diferent del teu. Em fa il•lusió que et passis per aquí.
    Tens raó amb el que dius. Quan parlem de “risotto” esperem altres sabors potser més coneguts i al veure el color i tastar-lo, realment et sorprèn.
    Fins a la propera!

    ResponElimina
  5. Visc a la Cuina,
    Si el proves de fer, ja em diràs com ha anat. Gràcies.

    ResponElimina
  6. ai ai, que se m'havien passat les teves entrades perquè no et tenia bé al readeer...i aquest rissotto no me'l mpodia perdre! Quina delícia! El contrast de sabors deu ser espectacular! però on has trobat maduixes aquesta època de l'any?

    ResponElimina
  7. Hola Gemmota,
    Doncs si, la veritat és que és plat senzill, però amb un resultat espectacular.
    El millor és la cara de la gent quan ho poses a taula...
    Les maduixes les compro en una parada del Mercat de Sant Antoni que també tenen parada a la Boqueria i cada dia els hi serveixen el mateix que tenen a la Boqueria.
    Si el proves espero que t’agradi molt!

    ResponElimina
  8. Estrany en mi m'ha agradaria probar-lo, té una pinta esquisita. Té que esta bo, quan la meva mare em fa el possa amb bolets i ami aixó no m'ha agrada. Per tant aquest tenen que estar bonissim.
    Petons

    ResponElimina
  9. Papasey,
    Diga-li a la Candy que provi de fer-ho, i sinó... no et preocupis que quan vagi a Pineda en fem un dia i ja veuràs com t’agrada!!!

    ResponElimina
  10. Hola Jordi!
    Oi que si? Doncs el gust és molt original! Si el fas ja em diràs com ha anat!
    Gràcies,

    ResponElimina