Aquesta tarda tenia classe d’anglès amb l’Esther, una bona amiga. Com se que li agraden molt els bunyols, n'he fet per a que la classe fos una mica més "sweet"...
Ingredients per una safata gran:
250 grams de farina
1 ou mitjà
6 cullerades soperes de sucre
2 cullerades soperes de sucre amb vainilla
150 ml de llet
1 sobre de llevat químic
1 xorro d’anís
La ratlladura d’una llimona
A més, necessitareu oli de gira-sol per fregir els bunyols i sucre per arrebossar-los.
Preparació:
 |
| Dedicada a l'Esther CP |
Bon profit!
- Barregeu en un bol la farina tamisada, el llevat, el sucre, el sucre amb vainilla, el llevat i la ratlladura de la llimona.
- En un altre bol poseu la llet, l'ou i l'anís i amb les varetes barregeu fins que quedi ben integrat. Després ho aneu abocant mica en mica en el preparat de la farina, fins que quedi una massa homogènia.
- Tapeu la barreja amb un drap i deixeu-la reposar una hora. Passat aquest temps, haurà canviat de textura i presentarà bombolles.
- Poseu abundant oli de gira-sol en una paella i quan estigui ben calent aneu afegint la massa (més o menys una cullerada rassa de postres). Creixen bastant i es fan de seguida.
- Quan estiguin rossos, aneu posant els bunyols al damunt d’un plat amb paper absorbent i abans que es refredin, arrebosseu-los bé amb molt sucre.
- Deixeu-los refredar abans de servir i ja els tenim llestos per menjar!
Hola Eri,
ResponEliminaT'he descobert a partir d'un comentari teu al bloc de la M. Àngels (Visc a la cuina). Benvinguda al món blocaire!.
La recepta de bunyols va ser la meva segona recepta publicada, així que hem començat més o menys igual, eh?.
Seguim en contacte!. T'afageixo a la meva llista de blocs, per visitar-te tot sovint!
Mmm... que guapos que t'han quedat, i amb aquest arrebossat, ara mateix me'n menjaria un parell per poder somiar amb els angelets ;)
ResponEliminaHola! T'acabo de veure en un comentari a la "gemmota" i no m'he pogut resistir d'entrar! Benvinguda al món dels blocs!
ResponEliminaAquests bunyols t'han quedat de luxe!
Petonets,
Sandra
Hola Glòria,
ResponEliminaMoltes gràcies per visitar-me i pel teu comentari. Quina casualitat això dels bunyols que em comentes.
M’he passejat pel teu bloc i és molt interessant, tant la cuina com la resta de seccions. Ja tinc alguna recepta apuntada...
Jo també t’afegeixo a la meva llista de blocs. Gràcies de nou!
Hola Sandra!
ResponEliminaMoltes gràcies per la benvinguda.
La veritat és que els bunyols estaven molt bons, serà per que a mi m’apassionen... en menjaria sempre.
M’he passejat pel vostre bloc i tenim alguna cosa en comú... La meva parella no menja carn (només de tant en tant, quan no li queda més remeï) així que aprofito quan algú ve a casa per preparar algun plat amb carn, que a mi m’encanta.
Petonets,
Eri
M. Àngels,
ResponEliminaJo vaig pensar: menjaràs només un parell, però després no vaig poder resistir ... i vaig anar picant fins que no va quedar ni un!
...(i no compto els que em vaig menjar abans de treure’ls de la cuina!)
hola, eri!
ResponEliminagràcies per fer-te seguidora de cuinar és generós, això m'ha permès descobrir aquesta nova pàgina i he pogut venir a desitjar-te molta sort i que el bloc et doni tantes alegries com m'ha donat a mi.
endavant i ens seguim veient!
Quina pinta més bona que fan aquests bunyols, estic segura que la classe d' anglès va ser molt i molt dolça...
ResponEliminaHola Manel,
ResponEliminaBenvingut al meu bloc. Moltes gràcies pel teu comentari.
La veritat és que estic contenta, animada i amb moltes ganes!
Tot això del món blocaire és una alegria constant. Ja no se com m’ho passo millor, si pensant receptes, cuinant-les, redactant-les o anar pels vostre blocs, que sempre aprenc alguna cosa nova...
Fins aviat!
Doncs si Anna. La veritat és que va ajudar a passar molt més distretes les dues hores!
ResponEliminaUs puc assegurar que estaven per llepar-se els dits. Gràcies per dedicar-me la recepta, fas una bona feina amb el blog i a la cuina.
ResponEliminaGràcies wpa. Ets molt amable. Ara estava justament pensant que preparar per demà.. Petons
ResponEliminaEls bunyols haurien d’estar prohibits. Són un perill ja que quan començo a menjar-ne em costa molt de deixar-ho.
ResponEliminaTenen una pinta excel•lent.
Aquests mateixos, farcits amb nata, crema o trufa....què bons també!
Hola,
ResponEliminaÉs veritat. Quan comences costa parar... són com les pipes, un vici!
Madre mía que delicia, me encantan, de buena gana me comía alguno , petonets.
ResponEliminaMarisa,
ResponEliminaPues la verdad es que si que son una delicia, o como mínimo en casa a todos nos encantan. Y además rápidos y fáciles de hacer!
Estan bonissims segurs, quan vinguis a veurem porta una safata sense sucre per fora :P petons eri.
ResponEliminaHola Papasey,
ResponEliminaAixò està fet! Una safateta especial per a tu, sense sucre i amb molt de “carinyo”. Petons,