Aquests panets són ràpids de fer ja que no necessiten molt de temps per a que augmenti la massa i tot i així queden esponjosos. L’aroma a parmesà és molt intens i el punt de la cansalada queda molt bé.
No recordo qui em va passar aquesta recepta, la tinc escrita de fa anys... però si que us puc dir que l’original porta la cansalada fregida. També queden bons, però pel meu gust el sabor de la cansalada predomina sobre el parmesà.
Ingredients per a 14 panets petits:
250 grams de farina de força
½ sobre de llevat de forner
50 grams de mantega desfeta (que estigui a temperatura ambient)
80 grams de formatge parmesà
4 talls de cansalada tallada a trossos petits
200 ml. de llet
2 rovells d’ou
1 pessic de sal
Preparació i muntatge:
- Poseu en un bol la farina i el llevat, remeneu una mica fins que el llevat quedi incorporat.
- Afegiu el formatge i la cansalada i barregeu bé tots els ingredients.
- Després hi poseu la mantega desfeta i els dos rovells d’ou i finalment la llet.
- Pasteu durant uns 5 minuts fins que quedi una massa homogènia que no s’enganxi a les mans. Si us cal, afegiu una mica de farina.
- Talleu la massa en 14 porcions i feu un tall a cadascun dels panets en forma d'aspa. Deixeu-los tapats amb un drap entre 15 i 30 minuts.
- Tingueu el forn preescalfat a 200 graus i poseu els panets al damunt d’un paper vegetal.
- Han d’estar entre 15 i 20 minuts. Deixeu-los refredar una mica damunt d'una reixeta i llestos per menjar.
 |
| Dedicada a l'Enric |
Bon profit!
Hola! Felicitats pel bloc, et desitjo molts èxits en aquest projecte que començes, i veient les dues primeres entrades, segur que els èxits seran molts.
ResponEliminaAquests panets fan molt bona pinta, amb el parmesà i la cansalada deuen ser irresistibles!
Moltes gràcies pel teu comentari. M’ha fet molta il•lusió.
ResponEliminaDes de fa mesos que t’anava seguint i m’agraden molt les teves receptes i com està fet el bloc. He provat algunes i la de Pa dolç amb xocolata és una meravella.
Ara que crec que ja se una miqueta com va això dels blocs, t’aniré escrivint els comentaris quan continuï provant les teves receptes, que segur que hi hauran moltes més.
De nou, gràcies per visitar-me.
Buenu no fa falta que digui el que penso... esta bonisim xd no ho e pogu evitar
ResponEliminaEspero probar el proxim post que pujis xd
Percert gracies per dedicarmela ;)
Ei! No et preocupis que el divendres tindràs una sorpresa.. i després pujaré el post.
ResponEliminaGràcies a tu, que sempre t’agrada el que preparo.
Ei Eri, gràcies per entrar al meu blog i posar-lo com a una de les teves fonts d'inspiració! M'afalagues!!
ResponEliminaM'agrada el format del teu blog i sobretot la primera entrada m'ha captivat!
Ens veiem per aquí!!
Gràcies a tu per passar per aquí i també per compartir les receptes tant bones que poses i que sovint les faig o en trec alguna idea...
ResponEliminaI si, ara que ja estic posada en això, ens anirem veient!
Tu blog es una auténtica delicia, casi tanto como degustar "en directo" las cosas maravillosas que salen de tu horno y de tu cocina.
ResponEliminaLa blogospera es ahora un poco más "apetitosa" ahora que te has decidido a regalarnos tu inspiración, tu imaginación y tu cariño a la cocina.
Enhorabuena por tu blog, cuentas desde ahora con otro entregado seguidor de tus recetas :-))
Petons.
Hola!!!
ResponEliminaMe he decidido, gracias a personas como tu, que me han animado y enseñado muy bien sobre el mundo de los blogs...
Espero que nos veamos muy pronto y como os dije, os llevaré un surtido de pan, que des de la última vez que nos vimos ya se ha ampliado el recetario.
Un beso y muchas gracias por todo
Hola Eri, gracias por tu visita, y aqui estoy yo para seguro que cogerte alguna receta, lo que he visto me ha gustado, asi que seguro que nos vemos a menudo, un abrazo.
ResponEliminaHola Marisa,
ResponElimina¡Muchas gracias a ti! Me alegro que te hayan gustado. Y yo también seguiré a menudo tus recetas que ya he probado alguna y el resultado ha sido muy bueno. Besos.
jo vaig fer un dia uns panets de cansalada que més que per menjar... semblaven pedres d'un camp sec :(
ResponEliminaQuan tinguem un cuina millor... començarem a practicar la cuina de l'eri!
Felicitacions pel blog i, ja sigui dit de pas, el fotògraf/a!!!
Hola Carmen,
ResponEliminaMoltes gràcies pel teu comentari.
Això que què et van sortir com a pedres... no seria per tant! Doncs vinga, a veure si és veritat i amb la nova cuina practiqueu noves receptes... ! Les fotos és el tema pendent que tinc per resoldre... hauré de fer un curs accelerat de fotografia si vull tenir fotos que realment mostrin el plat! Algunes fotos són meves i altres les ha fet el meu cunyat,evidentment no cal dir quines ha fet cadascun... je!je!
Eii que llego tarde pero bueno no passa nada estan riquissimossss :P
ResponEliminaHolaaaa!Nunca es tarde. Me alegro que te gusten.
ResponEliminaBesos y hasta pronto.
Hola!
ResponEliminaAcabo d’arribar a casa i tinc una gana... a sobre veig aquetes fotos que diuen menja’m, menja’m. Molta sort amb el teu blog. Espero que segueixis pujant receptes i aviat quan ens veiem espero provar-les també jajaja.
Petons
Alba.
Hola Alba,
ResponEliminaQue ilusión verte por aquí. Tengo tantas recetas para subir que se me acumulan y probarás todas las que tú quieras. Besitos y hasta pronto!
Ja veig que ets molt panarra, eh?....molt bones idees.
ResponElimina