dilluns, 17 gener de 2011

Coca de vidre

Dedicada al Guillem

En aquesta coca li tinc una estimació molt especial. Un molt bon amic, en Guillem, em va passar la recepta fa ja uns anys i en aquell moment jo no havia fet moltes coses de pastisseria, però la coca de vidre m’agradava tant i m’ho va explicar tant senzill que em vaig decidir a fer-la.

Quan em va passar la recepta em digué: “Amb aquestes quantitats et sortiran unes quantes...” i jo il·lusa de mi, no vaig preguntar quantes. Doncs bé, les quantitats estaven fetes per un quilo de massa.. és a dir per unes 11 coques!

Ni us imagineu, la de vegades que vaig mirar la recepta pensant que m’havia equivocat en alguna cosa, les agulletes en els braços de tant estirar la massa i la de coca que vam menjar durant no se quants dies... No recordo quantes vaig fer, per que òbviament no vaig acabar la massa, però sempre que la faig recordo aquell dia...

El Guillem havia treballat com a pastisser i per tant no li vaig poder  tenir en compte que penses a l’engròs... Ens vam menjar junts la meva primera coca de vidre, tot rient i amb la millor recepta que em podia donar!


Ingredients per a 4 coques de 32x30 cm:

350 grams de farina de força
8 grams de sucre i 8 grams de sal
15 grams de llevat fresc
25 grams de mantega a temperatura ambient
180 ml d’aigua (aquesta quantitat és orientativa, dependrà de la capacitat d’absorció que tingui la farina)
Oli d’oliva per pintar les coques
Sucre per a empolvorar
Pinyons
Anís


Preparació:



  • Desfer el llevat amb l’aigua tèbia.
  • En un bol posar la farina, la mantega, la sal i el sucre i amb les mans esmicolar la mantega i remenar.
  • Afegir l’aigua amb el llevat desfet, de mica en mica i anar amassant fins que tota l’aigua estigui incorporada.
  • Passar la massa a la taula de treball una mica enfarinada i amassar uns 10 minut. Formar una bola, posar-la en un bol tapat amb un drap uns 10 minuts més i després fer 4 parts del mateix pes.
  • Mentre es treballa una coca, les altres deixar-les tapades amb el drap.
  • Pre escalfar el forn a 190º.
  • Agafar la bola de massa i la posar al damunt de la taula de treball  que s’haurà posat farina tamisada. Amb el corró anem estirant la massa procurant donar-li la forma desitjada, ovalada, rodona, rectangular, ...
  • La massa estarà llesta quan es transparenti la taula de treball.
  • Passar la coca al damunt d’un paper vegetal. S’encongirà una mica i tornem a estirar-la. Amb aquesta quantitat, haurà de sortir una mica del paper vegetal (així us podeu fer una idea de com de prima ha de ser). Retallem amb un ganivet el que sobri.
  • Pintem la coca amb oli d’oliva. Afegim pinyons generosament (no hi ha res pitjor que una coca de vidre que has de fer una excursió per trobar un pinyonet!) i després també generosament, s’empolsa de sucre.
  • Posem al forn uns 10/15 minuts. Es fa molt ràpid i dependrà del forn, per tal cal anar vigilant. Quan estigui torradeta es treu i es ruixa d’anís.
  • Tornar a posar al forn un parell de minuts. Treure i deixar refredar. Ja tenim una coca, prima com un vidre!




Bon profit!

81 comentaris:

  1. a casa ens agrada moltisimmm la coca de vidre,i n'he fet de rapida jajaj pero aquesta la apunto be per que te d'estar bonisima.petons.

    ResponElimina
  2. Jejeje ja et veig la cara veient la quantitat de coca. Em sembla que això amb alguna o altra recepta ens ha passat a totes. Jo recordo unes galetes infinites que no s'acabaven mai i en sortien més i més i més.....
    Que bona és la coca de vidre!!!!
    Jo la primera vegada que la vaig fer va ser en la demostració de la Thermomix que em varen fer. Te la fan de la recepta de la pizza. Des de llavors sempre que en faig guardo una mica de massa per a la coca. L'estires ben prima i tires el sucre i els pinyons per sobre, ben generosamnet, com dius. I després, de seguida sortint del forn hi pulveritzes anís.
    Probaré la teva recepta, es veu genial.....

    ResponElimina
  3. Ummmm... boníssima aquesta coca, t'ha quedat genial!!!
    Petonets

    ResponElimina
  4. Eri!!! el próxim copo que et passi això de fer tantes coques m'en guardes, ok??? quina pinta més bona!!! m'encanten. Petonets guapa

    ResponElimina
  5. Són molt bones, molt fàcils de fer i molt assequibles... si no, ves a preguntar quan et cobren per una coca de vidre de forn! són genials les teves, tan torradetes i boniques!! Bravo.

    ResponElimina
  6. Guau Eri, nosltres també la solem fer molt a casa, ens agrada moltíssim, es ideal per qualsevol moment. Ainsss quines ganes de coca m'han entrat !!!! Un petonàs i feliç dia

    ResponElimina
  7. Agnés,
    Ja m'explicaràs això de "ràpida" que jo no la conec... Després de tants anys no he variat la recepta,... si les quantitats! Petons,

    Catieu,
    Ostres, és veritat a vegades hi ha receptes que no posa quantes en surten... i no s'acaba mai.
    Cert, la recepta base de la pizza és la mateixa que la coca de vidre i de forner! Però ja està bé que cadascú l'adapti. Jo provaré de congelar, veus que no ho he fet mai. Petons,

    Carmen,
    Moltes gràcies. és la coca que es comporta millor al meu marbre! Deu ser que n'he fet tantes que pràcticament es fan soles. Petons,

    Judith,
    Ara ja no em passa. Però quan em poso, com a més duren un parell de dies igual de cruixents en faig unes quantes.. Petonets guapa!

    Vermells,
    Teniu tota la raó. A vegades les compro quan passo per un forn i no puc resistir la temptació.. però com moltes altres coses prefereixo les fetes a casa! Cobren bastant, si, si. Una abraçada,

    ResponElimina
  8. Hola Lily,
    és que són un vici oi? un bocinet, un altre i no pararies.. Un petó i feliç dia també per a tu,

    ResponElimina
  9. 11 coques? Quina feinada! Però segur que no en devia sobrar ni una engruna, je je je... A casa també ens agraden molt, tan cruixents i amb el gustet dels pinyons i l'anís queden de vici total!

    ResponElimina
  10. Mira que fa temps que tinc ganes de fer-ne. Ahir en volia fer perquè divendres vaig fer massa de pizza i en tinc congelada, però no hi ha manera!
    Quina bona pinta, són tan bones!

    ResponElimina
  11. La coca de vidre ens encanta!!! si en tornes a fer un kg pensa amb nosaltres ;-)
    La provarem!!

    ResponElimina
  12. Amb un bon cafè amb llet, el berenar perfecte!.
    Una abraçada

    ResponElimina
  13. Hola Gemma,
    Si noia si! 11 coques, com són tan primetes.. allò no s'acabava mai! és que és una coca que normalment agrada a tothom, encara que no agradi l'anís oi? Petonets!

    ResponElimina
  14. Hola Mònica,
    Segur que trobes un moment per fer-ne i li portes un trosset a la Judith.. que segur que la fas feliç! Petons guapa!

    ResponElimina
  15. Hola Jordi,
    Hi pensaré, fet! Però no se quan tornaré a fer aquesta quantitat! Petons,

    ResponElimina
  16. M'agraden molt, amb el gustet de l'anís i així de primetes!!! Ja he vist que has posat les mides per 4, jejej!!

    ResponElimina
  17. Hola Josep,
    Oh! i tant.. irresistible berenar!
    una abraçada,

    ResponElimina
  18. Hola Cristina,
    Si,si, he vigilat bé de posar les quantitats.. per que sortin una quantitat raonable de coques! Petons,

    ResponElimina
  19. M'agrada molt la coca de vidre!! I pel que veig, l'has feta com a mi m'agrada, torradeta i ben finet!! Ho dic perquè hi han pastisseries a les que vaig i la tenen que no sembla pas vidre, sinó pedra de lo gruixuda que es i al final ni me la compro!

    M'apunto la recepta així la faré un dia :) Un petó maca

    ResponElimina
  20. Uff fff que rica..... me pierdeeeeeeee... dios mio que estoy a dieta!!!! jejeje me encanta tu blog y con tu permiso me hecho seguidora tuya, y de paso si te apetce te invitoa que visites mi cocina
    un besis desde Asturias

    www.lasguisanderas.com

    ResponElimina
  21. Conocí la coca de vidre gracias a Dolorss y nos encantó en casa. Me recordaba a una torta que traía mi madre de Sevilla... qué cosa más rica, tan crujiente.
    Hace tiempo que no la hago. Ya es hora, no?
    Un besote

    ResponElimina
  22. Una coca de lujo!!!!

    Saludos y buena semana

    Una abraçada

    ResponElimina
  23. Me encanta la coca de vidre! Tengo muchas ganas de hacerla en casa, seguiré tu receta!

    ResponElimina
  24. Bonìssima. Recordo la primera vegada que la vaig fer no em podia creure que fós tan fàcil.

    Muas!

    ResponElimina
  25. Moltíssimes gràcies per la recepta, ha casa ens agrada molt,però no sabia com fer-la.La provaré!

    ResponElimina
  26. si a mi també m'agrada aquesta ven torradeta jejjeje la rapida com t'ha dit jejej amb la masa de pizza,en compro de feta i es rapida jejejje intento sempre tindre un rotllo o masa feta congelada per si a vegades s'apunta alguna visita a ultima hora i en un momentet jejeje tens la coca jeej ahhhh i quant surt la coca de forn rapidament li tiro una mica de anis per sobre(tipu pluja) ,que fa cristalitzar el sucre i li deixa aquest gustet tant bo jejejje.un petonasssssssssss

    ResponElimina
  27. Hola Anniki,

    A la foto no s'aprecia massa... però t'aseguro que queda molt, molt primeta. Anima't que és molt fàcil de fer i ja veuràs... Petonets guapa!

    ResponElimina
  28. Hola Noelia,
    Bienvenida y muchas gracias por hacete segudiora, por la visita y como no, por el comentario. Encantada de pasarme a visitar tu cocina. Y esta coca es una perdición! Besos para Asturias!

    ResponElimina
  29. Ummm... estic imaginat el crack...a l'hora de trencar-la per menjar-la... torradeta, amb el sucre i els pinyons... ummm

    un petonet maca

    ResponElimina
  30. Elena ya has pasado la prueba de la novatada del teu amic.
    Estas cocas son un vicio en casa no duran nada
    Me gustan mucho
    petons
    miquel

    ResponElimina
  31. Una historia bien bonita, y estas cocas me encantan!! creo que me la apunto, algún día caerá! jijiji. Besos, guapa!

    ResponElimina
  32. Que buena, precisamente hoy le comentaba a una amiga que es una de mis pastas preferidas, que coincidencia. la has puesto tan bien que me atrevo a hacerla, gracias

    ResponElimina
  33. Quina delicia de coca. Abans en comprava però ara la fan sense pinyons i no ho faig.

    ResponElimina
  34. Hola Laura,
    Muchas gracias. Quién la prueba.. le cuesta no repetir. Haces tantas cosas buenas.. que no me extraña que esta haga tiempo que no la hagas. Besos,

    ResponElimina
  35. Hola Javier,
    Muchas gracias por tu visita y comentario. Una coca fácil pero que siempre da buen resultado! Ahora me voy a ver tu cocina. Buena semana también para ti. Saludos,

    ResponElimina
  36. Hola Lydia,
    Si la haces ya me dirás. Es la receta base de la pizza. El único secreto es dejarla muy fina, transparente y tendrás una coca buenísima. Besos,

    Hola Gemma,
    oi que si? sembla mentida com queda de prima i bona! Petons,

    Emma,
    Segur que et queda fantàstica. Ja em diràs guapa. Petons,

    ResponElimina
  37. Hola Agnés,
    Ah! és que al dir-me "ràpida" creia que potser hi havia alguna tècnica que no coneixia. Ara ho entenc que el que et referies era a massa de pizza congelada!! Ok, gràcies per a l'aclariment. Petons

    ResponElimina
  38. Hola Neus,
    De vici total! tens raó amb els pinyons i el sucre, el crak, crak i a no parar de menjar-ne. Petons,

    ResponElimina
  39. Miquel,
    ¿Has visto que buenos amigos tengo? eso me pasa por fiarme de un pastelero... Por vuestros comentarios me parece que es una de esas cocas que gustan bastante.
    Besos,

    Hola Nieves,
    Muchas gracias. Es un buen amigo que además me ha pasado algunas recetas y a cual de ellas mejor. A ver si te animas algún día y me cuentas. Besos guapa

    Hola Carmen,

    ¡Que casualidad!Atrévete ya verás como repetirás. Un poco de paciencia y fe en estirar la masa y lista en nada! Besos guapa!

    ResponElimina
  40. Hola Núria,
    Apa! Mira que fer una coca de vidre sense pinyons... jo a vegades l'he feta amb ametlla que també queda bona, però sense els pinyonets no és el mateix. Petons maca!

    ResponElimina
  41. Quants de comentaris!!! Jo la primer vegada que la vaig tastar em va hipnotitzar..qué bona, qué cruixent!! Quan vaig anar al supermercat després de menjar-la vaig comprar anís!!! Potser aquest cap de setmana faré la teva recepta, però amb una coca ja em conformo!! un petó, Paula

    ResponElimina
  42. Aquesta coca m’encanta.

    Prefereixo les parts una mica torradetes i amb pinyons. O aquelles que tenen gustet d’anís.

    En puc arribar a menjar fins que em faci mal.

    També m’agrada amb una mica de xocolata.

    T’ha quedat fantàstica.

    ResponElimina
  43. Quand m'agrada aquesta coca, l'he fet alguna vegada i ha sigut un éxit, però em ve de gust tastar la teva recepta, me la copio.
    Grácies i petons guapa.

    ResponElimina
  44. Hola Eric, nunca probé la coca dulce, si salada. Tiene una pinta estupenda asi que tomo nota de la receta e intentaré hacerla.Bicos Marimi.

    ResponElimina
  45. Eri té una pinta que de bon gust em menjava un trosset, amb aquest pinyons... bonissima.

    Petons!
    Ana de: 5 sentidos en la cocina

    ResponElimina
  46. Mira que son les 11 del vespre i me'n cruspiria un bocí... les fotos són testimoni d'unes coques de vici!...Una abraçada.

    ResponElimina
  47. El meu home estarà ben content amb aquesta recepta, li encanten les coques de vidre!

    ResponElimina
  48. Que bona, mare meva! La meva infància la vaig pssar entre aquesta coca i la de forner. Quins bons records. M'apunto la recepta.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  49. Són tan bones i tan entretingudes aquestes coques, pots anar fent trossets i menjar-te'la tota sense adonar-te'n.
    No l'he fet mai, però m'apunto la recepta, gràcies! ;)

    ResponElimina
  50. ooohhhh quina cocaaaa!!! m'encanten les coques de vidre!!!!... aquesta coca te la copio segur!!! jajajajajaj ahhh i tu amb un amic pastisser ens tens ventatja, eh? ;)
    petonets

    ResponElimina
  51. Genial aquesta coca. Ens apuntem la recepta!!!

    ResponElimina
  52. Hola Paula!
    Siii! No m’ho puc creure, estic tan contenta amb el bloc en general i es clar que molt també amb els vostres comentaris!!! Gràcies. A que si que aquesta coca et perd un cop l’has provada? Doncs anima’t que l’anís ja t’està cridant que l’utilitzis... Petonets maca,

    Hola Tomi,
    A casa, hi ha qui li agrada més, menys torradeta.. així que ja posats faig per a tots els gustos! El que si coincideix tothom és que porti molts pinyons! Jo no se si em faria mal... però si és per berenar, “fijo” que després em costaria sopar. Petons !

    Hola Ana,
    Doncs endavant, encantada de que la facis. Petonets,

    Marimi,
    Es una delicia... si has leido los comentarios, verás que és una coca catalana muy apreciada y fàcil de hacer. Bicos,

    Hola Ana,
    Moltes gràcies. Què bones són les coques amb pinyons! Fa no se quants dies que intento entrar al teu bloc, però vaig de bòlit i encara no he pogut. Quin desastre! D’aquesta nit que no passa! Molts petons,

    Hola Mercè,
    Moltes gràcies. Una coca per menjar a totes hores oi que si? Jo també ahir al vespre si hagués tingut segur que hagués fet una visita a la cuina... Petonets,

    Hola M.Àngels,
    Segur que el fas molt feliç amb totes les teves coques... per que tens cada una! Per llepar-se als dits.

    Hola nyanyels,
    Ostres, és que la de forner també és ben bona!!! He de fer-la un dia d’aquests i penjar-la!! Petons,

    ResponElimina
  53. Hola Acabatdefer!
    Moltes gràcies. És cert, vas fent, vas fent i ni rastre de la coca. Gràcies a tu!

    ResponElimina
  54. Hola Neus!
    És veritat. Tinc algunes receptes més d'ell. Llàstima que ho va deixar ja fa uns anys... Petonets,

    ResponElimina
  55. Sort que la coca de vidre no s' asseca ...Es molt bona i t' ha quedat perfecte!

    ResponElimina
  56. M'encanta la coca de vidre i mai m'havia plantejat fer-la a casa, té una pinta genial!! Aquesta segur que la faig! :)
    Petonets,
    Sandra

    ResponElimina
  57. Què bona la coca de vidre!!! M'apunte la recepta per a fer-la un dia d'aquestos. M'agraden molt els pinyons i amb el sucre... MMMM!!!!

    ResponElimina
  58. torradeta i carregada de pinyons, com ha de ser!

    ResponElimina
  59. hola guapa tu

    quina pinta, nyam nyam, et felicito pel resultat,
    aquesta coca es una de les que més agraden a casa

    mil petonets ensucrats, susanna

    ResponElimina
  60. Mai ho he intentat i m'encanta!! Prenc nota per llençar-me i provar....

    ResponElimina
  61. Hola Ana,
    Si, menys mal per que sinó. No sé si aguanta més de dos dies.. a casa passats dos dies no en queda mai ni un bocinet! Petons,

    Sandra,
    Doncs ni t’ho pensis dues vegades! Ja veuràs que és fàcil i dona un mot bon resultat! Petonets,

    Hola Francesc,
    Doncs ja em diràs què et sembla si la fas. A veure si t'agrada!!!

    ResponElimina
  62. Hola Manel,
    Si,si ben carragadeta de pinyons que sinó a casa se'm queixen...

    ResponElimina
  63. Hola Susanna,
    Benvinguda i moltes gràcies pel teu comentari ben dolç! Altres coques no.. però aquesta, pel que diuen a casa, és la que millor em queda. Serà que en faig molt sovint. Ens anem veint. Petonets,

    ResponElimina
  64. Hola Mónica,
    Doncs segur que et quedarà sensacional. Ja ho veuràs! Petons maca,

    ResponElimina
  65. Que bona pinta que té¡¡¡¡m'emporto la recepta i la faré¡¡¡
    un petonet ben grossss.

    ResponElimina
  66. Hola Ague!! Moltes gràcies maca! Ja em diràs què tal. Petonets,

    ResponElimina
  67. A mi tampoc m'importaria gens que m'en guardesis una!!!!

    ResponElimina
  68. No la había visto nunca. Muy rica.
    Besos

    ResponElimina
  69. He comido tanta coca de vidre cuando era pequeña...
    Me encanta,te ha salido estupenda.
    Besos

    ResponElimina
  70. Hola Xaro,
    Doncs això està fet! Una per a tu!

    Hola Mese,
    Muchas gracias. Es una coca muy senzilla y buena. Besos,

    Margot,
    Yo sigo comiéndola .. me gusta demasiado. Petons,

    ResponElimina
  71. Estimada Eri!
    Quin fart de riure m'he fet! encara ara ric!!!
    Tinc un client que havia treballat en una de les millors pastisseries de Reus i a vegades li pregunto per receptes de coques (sobretot l'ensucrada) i em diu unes quantitats que em semblen irreals: sort que no li he seguit mai cap de les receptes! que no hi cabriem a casa!!! ja-ja-ja!!!!
    Amb la coca de vidre toques la meva fibra sensible! m'encanta! i al principi de ser a casa meva en feia tot sovint, però m'empipa molt la manera en com m'embruta d'esquitxos de sucre el forn! ¿alguna recomanació?
    Una abraçada,
    Mglòria

    ResponElimina
  72. Hola Mglòria!
    No em presentis aquest client teu que segur que jo las faig i torno a caure! No entenc molt bé per què t'esquitxa el sucre. A mi m'esquitxa quan tires l'anís per sobre, però jo ho faig fora del forn. En la cocció no em passa. Potser no entenc molt bé el que em preguntes.. Petonets maca!

    ResponElimina
  73. Les coques de vidre són un petit plaer i ben fàcils de fer!
    Petons!

    ResponElimina
  74. Hola Mercè!
    I tant que si! Petons,

    ResponElimina
  75. Te han quedado fantásticas y aunque no lo hayas puesto difícil,a mí si que lo parece...será cuestión de lanzarse.

    Besos

    ResponElimina
  76. Hola Sílvia,
    Gracias. Después de tantas ya le he cogido el truquillo. Seguro que si la haces te resultará muy fácil, ya lo verás. Besos,

    ResponElimina
  77. El pastel de atún se ve delicioso, pero esta coca de vidre madre que se sale, a esto no me puedo resistir jajaja petonets

    ResponElimina
  78. Hola Marisa,
    Tienes razón, a mi esta coca se me hace irresistible.. Besos,

    ResponElimina
  79. HOLA GUAPA TU

    LA VERITAT ES QUE AMB UNA COCA DE VIDRE, SEMPRE QUEDES COM UNA REINA,....LLEUGERA, CRUIXENT,..


    MIL PETONETS , I GRÀCIES PER COMPARTIR LA RECEPTA I LA DOLÇA HISTORIA DE LA MATEIXA,

    MIL PETONETS SUSANNA

    ResponElimina
  80. Hola Susanna,
    Tens tota la raó! Gràcies a tu maca,

    ResponElimina
  81. Elen, jo t'he versionat la coca. He fet la meitat dels ingredients, he afegit oli d'oliva a la massa i he posat ametlles enlloc de pinyons però volia dir-te que aquesta recepta és brutal. La més bona que he tastat mai. A casa ha agradat moltíssim. Gràcies per explicar-ho tant bé. Petonets guapa!!!

    ResponElimina