diumenge, 19 de desembre del 2010

Pastís de mató amb gelatina de mel i romaní


Aquest pastís ja l’he fet similar en alguna ocasió. Volia provar de fer-lo afegint romaní i una base de galeta. Aprofitant que m’havia comprat un nou motllo, d’aquests que tenen la base de ceràmica i el voltant de silicona és una mica transparent, que permet veure el “comportament” del pastís... doncs divendres a la tarda vaig començar a preparar-lo per tenir-lo llest dissabte al migdia.

Però vaig cometre un error imperdonable a la cuina: LES PRESSES! Així que de la idea original al que ha acabat sortint... hi ha alguna variació.



No se si s’aprecia bé a la foto com s’intercalen la barreja de mató amb la de gelatina.. Doncs si us pregunteu com fer-ho... molt senzill: Ha estat fruit d’una ensopegada a la cuina d’un parell de nassos!

La idea era fer una base de mató, al damunt una de gelatina i la de sobre una base de mató més ferma per a que no s’apreciessin els grums del mató i que el conjunt tingués un lleuger gustet a romaní...

Divendres a la tarda en fer la primera capa de mató, en vaig reservar una mica en un gotet per provar al matí següent si havia aconsseguit el gust a romaní. Així podia corregir amb la següent capa. En aquell moment l’aroma era prou fort però calia veure un cop reposat... Fins aquí, tot en ordre.

Dissabte al matí tenia molta pressa i un constipat considerable... Preparo les nous caramel·litzades. Tasto el mató que havia deixat preparat al vespre... i no aprecio ni sabor, ni aroma... maleït constipat. Vaig deixar-me portar per la intuïció i no vaig variar les proporcions de romaní que tenia previstes... La intuïció femenina, poques vegades, però també falla!

Preparo la gelatina de mel i començo a cometre una errada darrera de l’altre: no deixo refredar una mica la gelatina, l’aboco directament i ràpid sense ajudar-me d’una cullera, no ho faig amb el motllo dins de la nevera, que és com ho faig quan treballo amb alguns pastissos... sinó que el trec i el deixo en el marbre més llunyà de la cuina i a més, per acabar-ho d’amanir, amb un motllo nou...

Resultat: En el moment d’abocar la gelatina damunt del preparat del mató, comença a obrir-se una petita esquerda, però veig que no és tan greu i que no s’ha filtrat pels costats, així que amb un intent d’arribar més ràpid a la nevera (no hi ha ni un metre i mig) començo a córrer i ensopego amb mi mateixa. Començo a donar cops amb el pastís per tots els mobles de la cuina que m’envolten. El motllo s’obre una mica, comença a regalimar la gelatina.... i en un intent desesperat per no caure al terra, finalment arribem el pastís i jo a la nevera. El deixo molt ràpid i tanco la porta. No sabia que fer, si recollir la gelatina que s’havia escampat per tota la cuina o obrir la nevera i mirar que estava passant amb el pastís. La veritat és que em feia ràbia haver de llençar-lo, però més encara haver de netejar...

I així és com ha quedat el pastís, amb la meitat de la gelatina prevista i amb poc gustet a romaní. La propera vegada, que segur serà ben aviat per que m’agrada molt i fins que no aconsegueixi la idea original no pararé, el faré això si, sense presses i en plena forma!

Que divertit és cuinar!






Ingredients:

Per a la base del pastís:
200 grams de galetes tipus “Maria”. Jo he utilitzat unes galetes integrals de soja
115 grams de mantega. Aquesta quantitat és orientativa, dependrà de les galetes i la textura que li vulgueu donar.




Pel preparat del mató (primera capa):
250 grams de mató
50 grams de fructosa
400 ml de nata líquida
2 sobres de quallada
10 grams de romaní

Pel preparat del mató (segona capa):
75 grams de mató
25 grams de fructosa
200 ml de nata líquida
100 ml de llet
1 sobre de quallada
5 grams de romaní

Per a la gelatina de mel:
300 grams de mel de romaní
150 ml d’aigua
6 fulls de gelatina

Per a la decoració:
Nous
Fructosa


Preparació:

Per a la base del pastís:
  • Tritureu les galetes i les barregeu amb la mantega. Aneu posant la massa a la base del motllo i aneu aplanant amb una cullera. Poseu a la nevera a refredar mentre prepareu la barreja de mató.
Per al preparat de mató (Primera capa):
  • En un bol poseu el mató i amb l’ajuda d’una forquilla l’aixafeu.
  • Poseu un cassó al foc amb 350 ml de la nata líquida, la fructosa i el romaní. En un got es dissol la quallada amb la resta de la nata líquida. Quan arranqui a bullir hi afegiu la quallada i quan torni arrancar a bullir baixeu el foc i deixeu un minut coent.
  • Ràpidament ho coleu al damunt del bol on teniu el mató i amb unes varetes remeneu  per a que es quedi tot ben incorporat i poseu a la nevera. En un parell d’hores haurà quallat.
Per a la gelatina de mel:
  • En un bol poseu la gelatina amb aigua per a que s’hidrati.
  • Posem un cassó al foc amb l’aigua i la gelatina i quan arranqui a bullir parem el foc i afegim la gelatina ben escorreguda.
  • Deixem refredar 10 minuts i ho aboqueu al damunt del mató.
Per al preparat de mató (segona capa):
Quan hagi quallat la gelatina incorporem la segona capa de mató. Per fer-la, repetiu el procediment de la primera capa. L'única diferència, és que el sobre de quallada es desfà amb la llet.
Per a la presentació
En una paella poseu la fructosa i quan comenci a fer el caramel afegiu les nous i aneu remenant fins que quedin caramel·litzades. Retireu i deixeu refredar i ja ho podeu decorar al vostre gust.


Bon profit!

34 comentaris:

  1. Doncs Eri, desprès de tants entrebancs t'ha quedat d'allò més bé i segur que està molt i molt bó.
    M'hauré d'animar a fer-lo . . .
    Gràcies per deleitar-nos amb les teves receptes.
    Ah ! cuida't el constipat.
    Petons,
    Conxita

    ResponElimina
  2. Bona nit, Eri He vist el teu post a Gourmenderies, i a casa tenim pur vici pel mató, la mel i les nous.
    M'has fet riure molt, ja te he vist per la cuina intentant que no caigués el pastís, quina rabia i alhora que divertit.!!
    El pastís ha quedat impresionant, no se tu però, a mi m'encanta i intentaré fer-ho.
    Ara em quedaré a veuret una mica i crec que tot m'agradarà.
    Petons
    Puri de cooking lovers

    ResponElimina
  3. Mare! quines receptes més diferents i sorprenents que ens presentes!
    Precisament ahir vaig parlar amb una amiga que té un restaurant i estava pensant en elaborar un postre a base de mató i mel.. quina coincidència! Li hauré de dir que et visiti abans de fer les postres!
    Mglòria de Gourmenderies

    ResponElimina
  4. Hola Puri,
    Fa poc que visito el bloc Gourmenderies i m’encanta… Moltes gràcies per passar per aquí i fer-me aquest comentari, em fa tanta il•lusió! M’alegro que hagis rigut una miqueta amb la història d’aquest pastís... Queda un pastís molt bo i a gust de cadascú ajustes les mesures i... un mató i mel diferent! Espero que t’hagin agradat les receptes... ja veus que porto molt poquet en aquest entorn però m’ho passo molt bé. Ara vaig a veure el Cooking lovers. Petons i fins aviat,

    ResponElimina
  5. Hola Conxita!!!!
    Doncs si, la veritat és que es va “re composar” ell solet, je!je! Anima’t i fes-lo ! Al meu pare li va encantar, es clar que no era molt difícil... el que més li agrada és el mató i la quallada! Encara estic molt constipada... just aquests dies ... però res que no curi un bon raig de llimona i una cullerada de mel. Petonets i moltes gràcies per les visites i comentaris!

    ResponElimina
  6. Bon pastis y esta muy bien echo y explicado,hacer cualquier plato bien a la primera es muy dificil, siempre salen mejor a la segunda o mas.De todas formas es la emocion de cocinar ver una receta y hacerla y esto para mi es creación.
    Bones festes
    petons
    Miquel

    ResponElimina
  7. Moltes gràcies MGlòria! Tinc una altre recepta amb mel i mató, però que no he penjat per que les fotos no van quedar massa bé, però si vol la teva amiga (en el perfil hi ha el correu electrònic) m’ho digui i li passo per si li serveix. Petons,

    ResponElimina
  8. Hola chef Miquel!
    Pienso como tu. Es muy emocionante y no pasa nada si a la primera no sale la receta como esperas, sino todo lo contrario, tienes más experiencia y también de los desastres culinarios se aprende. Felices Fiestas. Petonets,

    ResponElimina
  9. mare meva!!!! no puc obrir el teu bloc i veure aquest súper pastís!!! però quina pinta!!!! m'encanta. Mai he fet res amb mató, així que amb el teu permis me la guardo! petonets maca

    ResponElimina
  10. Malgrat els entrebancs, t´ha sortit molt bé. Si no ho expliques jo no me n´adonaria...Trobo que has encertat en la combinació dels ingredients...tot tret d´un herbolari. Natura pura...l´´hauré de provar...però no sé si pel meu gust quedaria massa dolç.

    ResponElimina
  11. Hola Judith,
    Què bé que t’agradi, m’alegro moltíssim! El mató és molt agraït per fer postres i com a casa a quasi tots ens agrada, doncs és una manera diferent de menjar-ne. Petons,

    ResponElimina
  12. Hola Cristina,
    L’ensopegada va ser monumental però al final... uf! Va sortir força bé! Es que a mi els herbolaris m’apassionen, serà que vaig treballar durant alguns anys i m’agrada incorporar herbes sempre que puc als menjars. No és molt dolç, tot i que no porta molta fructosa, aquest producte té un sabor més dolç que el sucre i també la mel la vaig rebaixar amb aigua per a que no fos molt dolç, per que no embafi massa. Si el proves menys dolç ja m’explicaràs com ha anat. Petons,

    ResponElimina
  13. Té molt bona pinta. Ells ingredients m’agraden tots, així que segur que m’agradaria molt.

    En llegir el post pensava si podria quedar bé afegir iogurt o crema de maduixa a la capa superior. Crec que el sabor de la madueixa convinaria bé i el color seria compatible amb la resta.

    ResponElimina
  14. nena, quina pinta, no se pas si podre començar la dieta amb aquestes coses que veig per aqui, no n'hi ha cap que no m'agradi, pero es que el mato i la mel a casa meva son vist i no vist, ens agraden molt i aquest pastis s'ha de provar. felicitats pel blog!!!!

    ResponElimina
  15. sigui fet amb presses o no, fruit d'una ensopegada o no, trobo que el resultat és prou bo, la veritat és que fa molt de goig.

    ResponElimina
  16. Hola Eri,
    Gràcies pel teu comentari, la veritat és que jo tampoc et coneixia, i m'encanta la teva cuina i el teu bloc, així que ja ens anirem veient...
    Petonets
    ah!!!, aquest pastís espectacular!!!!!

    ResponElimina
  17. He rigut molt amb el teu post!! T'ha quedat molt bé; crec que vares tenir sort: va ser una ensopegada artística ;) Un petó. Paula

    ResponElimina
  18. Hola Tomi,
    Moltes gràcies. Si t’agraden tots els ingredients ... doncs segurament si que t’agradaria. Amb el iogurt no ho tinc clar, però un coulis de maduixa a la capa superior quedaria perfecte. T’agafo la idea i la propera ho faré així. Petons,

    ResponElimina
  19. Hola Montse,
    Moltes gràcies per la teva visita i comentari. Dieta? Paraula prohibida durant el Nadal! Després ja ens recuperarem tots i penjarem receptes lleugeres, ara a gaudir de tot! Petons

    ResponElimina
  20. Hola Manel,
    Moltes gràcies. Si, la veritat és que va quedar força bé després de tot!

    ResponElimina
  21. Hola Tast de cuina!
    Gràcies a tu també. Ara ja coneixem les dues cuines. Fins aviat, Petonets

    ResponElimina
  22. Hola Paula,
    Jo també vaig riure... Són d’aquelles ensopegades que dones gràcies que ningú t’ha vist ! Petons,

    ResponElimina
  23. Quina ràbia fan aquests accidents a la cuina, oi? A mi em va passar una cosa molt semblant amb un pastís Sant Marc, després de fet totes les capes se'm va tombar a sobre el marbre :(
    Però veig que encara et va quedar prou bé... i segur que el gust, tot i el poc romaní, va quedar delciiós. La combinació del mató amb la

    ResponElimina
  24. Hola Gemma,
    Si què fa ràbia si.. però al final es va arreglar! La propera vegada li posaré més romaní i aniré amb més compte... Gràcies, Petons

    ResponElimina
  25. Es nota de lluny que en saps, només has de mirar com t'ha quedat tot i no tenir l'olfacte a punt i l'ensopegada. Tinc ganes de fer coses amb la gelatina i m'he mira't bé aquesta recepta. A veure si un dia faig la prova.

    ResponElimina
  26. T' ha quedat molt maco, ningú diria que vas tenir tants problemes per fer-lo! I segur que era molt bo!

    ResponElimina
  27. Hola A Peu coix!
    Moltes gràcies, ets molt amable! Doncs si t’animes a provar, ja ens diràs què tal ha anat la prova. Petons,

    ResponElimina
  28. Hola Anna,
    A casa ens va agradar molt i després d’explicar-los l’aventura ... no es podien creure que hagués quedat així. Petons,

    ResponElimina
  29. Ooh!! que bo que ha de ser!! En Jordi és un autèntic addicte al mató, li encantarà!

    ResponElimina
  30. Hola Albota,
    Si que és bo si!! Pels amants del mató és una manera diferent de menjar-lo. A veure si li agrada, Petons,

    ResponElimina
  31. Ohhh... quines postres més nostres... que bones han de ser...
    m'agrada molt el que estic veient... m'agradat molt les diferents entrades que has fet pels Nadals...
    Eri...ens veiem
    un petonet

    ResponElimina
  32. Hola Neus,
    moltes gràcies. Celebro que t'agradin! Venint de tu és un luxe! I tant que si! Petonets,

    ResponElimina
  33. Una delicia solo verla que trozo mmmm me comería.Un besoooooo de Doris tu amiga desde Torrevieja

    ResponElimina