Una recepta més del llibre “Pan” de Xavier Barriga de la categoria de pans cruixents. Són fàcils de fer, tot i que jo em vaig trobar amb una petita dificultat. En el moment d’aplanar el pa, el llibre diu que deixem un gruix d’1,5 cm. A mi em va semblar molt estrany que amb aquest gruix pogués aconseguir un pa com el de la foto del llibre i que fos cruixent. Tot i així, vaig fer la prova amb dos i no va haver-hi manera, allò no es feia, ni de lluny es semblaven als de les fotos i menys encara vaig aconseguir la textura cruixent. Vist el resultat, els vaig aplanar més o menys amb 1,5 ml i llestos! Es semblaven força als de les fotos i eren cruixents!
Si algú ha fet aquesta recepta tal i com diu el llibre ... encantada de que m’expliqueu com ho vàreu aconseguir. Ah! I el més important: Són deliciosos tant en salat com en dolç.
Ingredients:
500 grams de farina panificable
10 grams de sal
250 ml d’aigua
50 ml d’oli d’oliva
Preparació amb panificadora:
- A la cubeta de la panificadora posem els ingredients amb el següent ordre. Aigua, oli, sal i farina. Posem el programa d’amassar i llevar.
- Quan finalitzi el programa d’amassar, parem la panificadora i retirem la massa.
- Fem peces de 80 grams i els hi donem forma rodona. Han de quedar unes boles compactes i llises. Les deixem reposar 15 minuts tapades amb un drap humit.
- Enfarinem el taulell de treball i amb un corró les aplanem fins deixar-les amb un gruix d’1,5 ml (el llibre diu 1,5 cm).
- Fregim el luchhis un a un, en una paella amb abundant oli d’oliva ben calent, al voltant d’1 minut per cada costat, fins que quedin ben daurats.
- Anem posant-los al damunt d’un paper absorbent.
- Si els volem dolços, encara en calent posem sucre i canyella.
Bon profit!
L´he vist i tot i pensant que han de ser molt bons, encara no els he fet, la llista de pendents no s´acaba!!! Per mi son perfectes! Petons
ResponEliminaJa saps q a mi les mases em costa aixo d'estirar i conseguir el mateix gruix, pero tót arrivara, d'aquest any no pasa q comenci amb el tema pa.
ResponEliminaUn petonet
Les tengo unas ganas... uf, es que babeo mirándolos!!
ResponEliminaL'altre dia vaig veure una recepta semblant en un llibre i li tinc moltes ganes...crec q m'emporto la teva directament
ResponEliminaDoncs jo els veig deliciosos!!! Això que expliques a mi m'ha passat moltes vegades amb altres receptes. Què hi farem!!! La qüestió és que quedi bo....
ResponEliminaPetonets guapa
Fa goig, llàstima de no poder ficar la ma.
ResponEliminaMuas!
Donca no coneixia aquest pa.... Però o en vull un de dolç i un de salat! Jejejeje
ResponEliminaPetons maca
Se ya quedado con un aspecto delicioso... Se ve fantastica : )
ResponEliminaBesitos!
Hola guapisima!!!
ResponEliminaQue pasada de receta, la foto me ha enamorado.
Besos
No havia sentit mai a parlar d'aquests pans, però han de ser una delícia, tan cruixents!!!! :D No et preocupis si vas haver d'adaptar la recepta, el resultat va valdre la pena, no? ;) jeje
ResponEliminaUn petonet!! :D
Fa dies que no faig servir la panificadora i em sembla que avui mateix la torno a posar en marxa!!!!
ResponEliminapetonets.
Fan molt bona pinta! No et puc dir res de la dificultat perquè no m'he atrevit a fer mai pa encara.
ResponEliminano habia visto estos luchhis y no los he hecho nunca,pero si los hago ya te contare si me salen crujientes o no.
ResponEliminapeto
T'han quedat sensacionals!
ResponEliminaI segurament deu ser 1,5ml, hi deu haver un error en les unitats ;)
La versió dolça ha de ser de vici total.
Son com les famoses "tortas de aceite" oi? Tenen molt bona pinta, has fet molt bé de aplanar-les, té que ser la mida amb mil-limetres, amb centímetres sería massa gruixut.
ResponEliminaPetons.
No havia sentit d'aquests pans, la versió dolça, com diu la Gemma ha de ser de vici!!!
ResponEliminaEl llibre del Barriga està farcit de sorpreses com aquesta. Encara no els he provat de fer però veient l'aspecte amb el qual t'han quedat, m'animo ben aviat, eh? ;)
ResponEliminaPetonets!
Han de ser bonissims...petons
ResponEliminaEm sembla excessiu 1,5 cm de gruix. Quedarien com una pizza d´aquelles amb molta massa al voltant i que costen de passar...Bé que t´he d´explicar jo a tu que no sàpigues.
ResponEliminaQuan em trobo amb situacions com aquestes em dóna un yuyu de mala llet..Tot i així es veuen sensacionals perquè has encertat en la mida.
Ai el Barriga! Just ahir vam anar amb el Xavi, la Judith i la Moni a un taller seu i ens ho vam passar molt bé! Apuntada queda, que tenen una pinta!
ResponEliminaPetonets
Sandra
Eri se parecen a las tortas que hacen los panaderos de mí pueblo, que ricas se ven, me encanta!!!!!!! Besitos.
ResponEliminaQuina pinta més bona i tenc que probar-los,tenc el llibre pero els luchhis no els había fet ara veigent la seva pinta els probaré.
ResponEliminaUn petonet molt gran.
Mira em sembla que són varis els que tu han dit, inclosa la meva germana, és veritat que s'ha semblan. Molt bones...
ResponEliminaUn petonet
Molt bons Eri, i amb sucre i canyella (pel meu gust), encara més.
ResponEliminaBones fotos.
Gracias por la aclaración! La verdad es que yo también me he encontrado con algún problema a la hora de hacer alguna receta de algún libro o revista y da mucha rabia... Deberían revisar antes de publicar!!! Se ven fantásticos estos luchhis, no los he probado y tampoco había oído hablar de ellos, así que espero intentar hacerlos pronto. Besos.
ResponEliminaQuina passada!! doncs mira que el llibre el tinc i de fet encara tinc pendents moltes altres receptes! El que passa és que seguint una recepta de fogatins d'en Barriga publicada a una revista, el resultat no em va sortir gaire bé i llavors això m'ha fet tirar enrere alguna altra vegada.
ResponEliminaA veure si puc fer aquests luchhis perquè la meva cara de "Ohh" ha estat brutal en veue la foto! :) petonets
complimenti un blog graziosissimo mi sono aggiunta se ti va passa mi farebbe piacere
ResponEliminaSaps què faré? ara mateix agafaré el llibre d'en Barriga, tatxaré cm i hi posaré mm. Perquè a tu t'han quedat fantàstics!
ResponEliminapetonets
Jo sempre dic que m'hi haig de ficar a fer pa i no ho faig.
ResponEliminaEs veuem realment bonissims!!
Petons
qué cosa más rica, tienen una pinta fabulosa. Corregiré el libro,
ResponEliminaBesos
Probaría las dos versiones, delicadas y ricas.
ResponEliminaBss
Que delicia de panes, me recuerdan a unos que hago yo que se llaman Carta da Musica que son muy finitos.
ResponEliminaA lo mejor es un error del libro ... no es la primera vez que me encuentro con uno y te vuelves del revés hasta que comprendes que hay un error, pero bueno el caso es que te han quedado fantásticos.
Un petonet
Estaba leyendo la receta y no imaginaba que al final los freirías, ummm qué buenos con su canelita!!
ResponEliminaBon cap de setmana!!!!
Fa més d'un any que la tinc a pendenets, però després de veure el teu resultat, crec que no trigaré a tastar-los.
ResponEliminaPer cert, he vist que molta gent s'ha queixat d'alguns "errors" que te aquest llibre.
Petonets i bon cap de setmana
Quina pinta... boníssims!
ResponEliminaMarta
Qué ricos se ven. A mi el pan es que me gusta de todas formas y sabores. Este se ve muy especial. Besos
ResponEliminaUmmm estan diciendo cómeme.
ResponEliminaSaludos
hola guapisimaaaa,com va tot? que bo t'ha quedat no?? jo es que no tinc el llibre,pero segur que algo t'ajuda.petons
ResponEliminaHace tiempo que tengo pendiente probar este pan, gracias por la corrección, lo tendré en cuenta cuando los haga!
ResponElimina