Ja fa dies que no posava un tastet i en tenia ganes. Doncs bé, el d’avui és un dels meus preferits.
Potser és un sacrilegi fer-li això a l’all i oli, però us recomano que no us esteu de provar-ho!
Ingredients:
Llesques de pa
All i oli (podeu fer-lo, en el meu cas l’he comprat fet)
Sucre
- Damunt de les llesques de pa posem una capa d’all i oli i cobrim amb sucre.
- Posem el forn amb funció de gratinar. Vigilar que es fan molt ràpid. Amb el meu forn en 1 minut.
- Servim calentes.
Important que el forn no estigui calent, sinó el all i oli es desfarà i no es gratinarà.
Bon profit!
Fa un parell de dies l’Ana de Experimento en la cocina, em va atorgar el premi Stylish Blogger Award i que vull compartir amb tots vosaltres.
Em va fer molta il·lusió rebre aquest premi de mans d'ella.
Ana, muchas gracias por pensar en mi. Leerte es un placer, no solo por como explicas las recetas, sino también por el entusiasmo que le pones en todo! Este apertivo con el típico "all i oli" catalán va por ti!
Esta clar que amb 3 ingredients es pot menjar mmolt be!!!
ResponEliminano he tasta mai all i oli amb sucre, peró si tu dius que es bo...deu ser.
un petonet
Que diferent, i tant que ho provaré!
ResponEliminaCaram! Ets un "crac" a la cuina. Quina idea més bona. es veu que t'encanta experimentar sabors.
ResponEliminaOs3!!!!.. Et ben juro que provaré aquest tastet!!!!....
ResponEliminaÉs una idea original i diferent!!!
M'encanta!!!
Petonets
caray mestre que aperitivo mas chulo te has sacado de debajo de la manga.Esta version asi no la habia probado nunca.La tostada con alioli y gratinado si pero con azúcar no, asi que tendre que probarla
ResponEliminaun peto
miquel
All,oli i sucre..???
ResponEliminaEri no deixes de sorpendrem.Segur que està bonissim(no, no fins que ho probi)
Les fotos m'encanten.
Un peto ben fort desde cooking lovers
Em sembla que no m'imagino l'all i oli amb el sucre damunt...sembla deliciós!.Gràcies per la nota sobre el forn, ho tindré en compte.A reveure
ResponEliminaOstres!!
ResponEliminaAixo es una delicatessen.
La tinc que probar.
Petons maca.
Una barreja espectacular. Algun dia ho provaré.
ResponEliminaUna abraçada!
mmmmm noia quina coseta mes bonaaa,que en puc agafar una?? un petó
ResponEliminaUn tast que no trigarem a fer, m'ha cridat l'atenció aixó del sucre, gracies.
ResponEliminaPetonets
Allioli amb sucre....dons si, sona a sacrilegi, pero en fem tants a la cuina q no vindrà d'aqui! :-)
ResponEliminaPetons,
Neus,
ResponEliminaOi que si? A casa agrada a tots, fins i tot també a qui no li agrada l’all i oli, Petonets,
M. Àngels,
Si, potser és una mica raro, però el resultat és molt bo. Si ho proves, ja veuràs que quan s’estan gratinat amb l’oloreta que surt del forn ja intueixes el que t’espera.. Petonets,
Núria,
No, que va! . Experimentar si que m’agrada, però aquest tastet el feien a casa des de fa molts anys.. Petonets,
Neus,
M’alegra que t’agradi. Ja m’explicaràs. Petons,
Miquel,
L’all i oli gratinat a mi m’agrada molt i si és amb bacallà més! Però amb el sucre canvia totalment el seu sabor! Es tan fàcil que es pot fer en un plis-plas! Petonets,
Puri,
Moltes gràcies. Si, si, dos extrems combinats amb un sabor molt especial! Petonets
Mercè,
Si, això del forn és important per que em va passar un cop i vaig donar-li voltes al cap per saber que nassos havia passat, si l’havia fet infinitat de vegades! I es clar, la única cosa diferent era que havia utilitzat el forn abans. Gràcies i petons!
Margot,
Si la fas, no se si t’agradarà, però si fessis una foto, segur que encara es veuria més deliciós... Petons,
Nyanyels,
Moltes gràcies. Doncs endavant! Petons,
Agnés,
I tant, i més d’una si vols! Petons,
Carmen,
Espero que us agradi! Moltes gràcies. Petons,
No havia sentit mai aquesta combinació! Uau, ja tinc ganes de provar-ho perquè em sembla molt original i sorprenent... m'agradarà?
ResponEliminaOstia... mira que m'agrada l'allioli però mai ho he provat jajaja Doncs com sempre tinc les dues coses a casa un dia m'hi poso! No m'imagino pas el gust, peor la pinta es molt bona!
ResponEliminaUn petó maca :)
Allioli amb sucre??? mmmm...això ho he de provar de manera urgent...amb tots els sacrilegis que faig a la meva cuina, ja no vendrà d'aquí! Ja et contaré com surt! Un petó, guapa. Paula
ResponEliminaUn tastet tan ràpid i senzill de fer, i amb tan bon resultat... i tant que el tastarem!
ResponEliminaQuina recepta tan curiosa!!! em sembla molt original. L'haurem de provar.....
ResponEliminaQuin contrast, no? Mira, l'hauré de tastar perquè no m'imagino el gust que queda. No m'importa fer sacrilegis d'aquests, un plaer!
ResponEliminaPetonets.
Aquesta convinació m'agrada! Bé falta que la provi, però tot lo que sigui juntar gustos tant diferents és divertit i original!
ResponEliminaOStres, aixó s´ha de probar, la combinació es original i diferent. I de sacrilegi cap, jo em menjo les patates xips amb xocolata..
ResponEliminaPtns
quina combinació! no ho hagués pensat mai!!! No sóc molt d'all i oli perquè em senta fatal, però al forn amb una miqueta de sucre potser sí, no??? molts petonets guapa
ResponEliminaque original!! no m´imagino el seu sabor, això s´ha de tastar ja que estic intrigada, molt bona recepta
ResponEliminaNo se m'hauria acudit mai possar l'all-i-oli amb sucre, però si el recomanes es perque té que ser bo i original.
ResponEliminaFelicitats pel premi, t'el mereixes.
Petons maca.
Una altra varietat del pa amb sucre i vi...molt fàcilde fer i per picar en qualsevol moment.
ResponEliminaOstres, quin tastet més original!! Això ho hauré de provar, que segur que és boníssim!
ResponEliminaPetonets,
Sandra
¿Con azúcar? Qué original, nunca lo he probado así. Muy chula la receta
ResponEliminaAbrazos
A fotografia está magnifica, e a receita bastante original,
ResponEliminaFelicidades!
Hola guapa tu
ResponEliminaen primer lloc felicitacions pel premi/regalet, t´el mereixes , muac
i desprès dir-te que em aquest postre me has fet venir a la memoria la meva infantessa, era el meu postre preferit,....recordo que el meu pare ens feia les torradetes ( trossos de pa de pagés) a la llar de foc,...i calentones acavades de fer.....hummm..quins records més macos, moltes gràcies, doncs fa temps que les tenia obligades....i es maco recordar...sobre tot si son molt bons moments, i aquests en son..
mil petonets Susanna
Diferent i original manera de pecar!, o sigui: tots a l'infern! (perquè el que està clar es que no ens estarem de tastar-ho)
ResponEliminaSònia,
ResponEliminaÉs veritat! Som uns pecadors! Petonets,
Gemma,
Ains, quina por... Jo fent propaganda i igual no us agrada... Espero que en algú si!! Petonets,
Anniki,
Amb el sucre canvia totalment el gust. Per què saps que és all i oli, sinó... no se pas si jo encertaria el que porta! Petonets,
Paula!
Gràcies, doncs ja m’explicaràs que us ha semblat.. Petonets,
Albota,
Si que és ràpid si!! I espero que també sigui ràpid el que dura a taula! Petons,
Catieu,
Moltes gràcies. A veure què tal.. Petons,
Mònica,
Em costa molt intentar explicar el gust.. No vindrà d’un sacrilegi més oi? Petons,
Cesc,
Si que és divertit, si! Sobre tot quan no tens ni idea dels ingredients. Petons,
Anna!
Això de les patates xips amb xocolata requereix un Post urgentment!! Per què no ens ho expliques? A mi m’agradaria fer-ho! Petons,
Judith,
Teòricament al gratinar el allioli no t’hauria de sentar malament (a mi és el que em passa) .. I el gust és totalment diferent.. Petons,
Vero,
Moltes gràcies. Si la única manera de treure’t la intriga és provar-ho. Ja m’agradaria però ... enviar-te alguna per a que la provessis però es refredaria. Petonets,
Anna,
Moltes gràcies! No conec a ningú que no li hagi agradat... però es clar, això no és garantia de res! Gustos per tots, això és el millor. Petonets,
Cristina,
Si, és veritat! Per aperitiu, per berenar, sopar... a gust de cadascú. Petons,
Sandra,
Moltes gràcies. Espero que us agradi. Petons,
Javier,
Si, si con azúcar. Has leido bien. Un abrazo,
Renata,
Muchas gracias, Beijos
Susanna,
M’alegro que et porti aquests meravellosos records.. A tots algun menjar sovint ens fa recordar els millors moments. Petonets,
Josep,
Mira, jo prefereixo l’escalfor... així que ja em va bé anar a l’inferns si puc gaudir d’aquest tast. Moltes gràcies!
L'havia sentit però mai l'havia viost ni l'he tastat...
ResponEliminaAls pendents que no me la vull perdre.
Salut i mes petons!
Que idea tan genial, seguro que es tan esquisito como comwntas. Gracias por esta idea que seguro noa hace quedar bien con los amigos. Besos
ResponEliminaenhorabona pel premi!!! aquesta recepta hem recorda que quan erem petits els meus germans i jo de vegades berenavem pa amb oli i sucre, no era ben be el mateix pero era molt bo..
ResponEliminaLa combinació de sabors promet. Segur que m’agrada.
ResponEliminaSembla un aperitiu d’aquells que es mengen en una o dues mossegades.
Per cert, les fotos molt bones.
Ostres!!! no ho he provat mai! i tampoc ho hav ia sentit!!! s'haurà de provar!!! el que si em pirra és una torrada sucada amb oli i sal amb un troset de xocolata... mossegada d'una i d'altra...
ResponEliminaostres, aquest mosset s'ha de provar sens dubte, els contrastos m'agraden i aquest segur que està ben bo.
ResponEliminaQué original!!Sóc adicta al all i oli i al sucre , així que és una recepta ideal!!!Moltes gràcies !
ResponEliminaEmma
Madre mía ya me los estoy imaginando.
ResponEliminaBesos
Em fa l'efecte que ho tastaré aviat!!! Fa molt bona pinta. Jo de petit menjava pa amb oli i sucre. Però amb allioli, mai!!! Salutacions
ResponEliminaNo he provat mai l´all i oli amb sucre, el provaré la propera vegada
ResponEliminaPetons
Núria,
ResponEliminaEspero que t’agradi. Petonets,
Carmen,
Yo siempre he tenido éxito... pero claro, como es un sabor no muy conocido... dependerá de cada uno. Besos,
Montse,
Jo també he berenat moltes vegades el pa amb oli i sucre i m’encantava... Quins bons records. Petons,
Tomi,
Moltes gràcies. Cada dia m’agrada més això de fer les fotos. Ni de lluny em queden com m’agradarien, però suposo que d’aquí a un temps ho aconseguiré. Si, dues mossegades i per la següent... Petons,
Teresa,
Si senyora! Pa, oli i sal ja és fantàstic, però amb una mica de xocolata! Una delícia.. Petons,
Manel,
Si és per contrastos... aquest el té. Espero que t’agradi, Salutacions
Emma,
Jo al sucre no, però al all i oli... no pararia de menjar-ne. Moltes gràcies a tu guapa!
Mese,
Muchas gracias. Besos,
Francesc,
Crec, que molts de nosaltres de petits em menjat el pa amb oli i sucre... i ben bo que és! Una abraçada,
Sion,
Espero que t’agradi. Gràcies. Petons,
Mmmmmmmm qué interesante.
ResponEliminaLas probaré ;)
Buen fin de semana.
Besinos.
Hola Eri, la combinación de sabores me parece muy interesante, como siempre muy buena presentación.
ResponEliminaBesos
Marimi
Uala! en la vida lo he probado! pero me ha llamado tremendamente la atención! lo probaré, lo probaré!! sí, sí, sí!!
ResponEliminaPor cierto... un sacrilegio comprar el allioli hecho!! jajajaja... seguro que está más rico con el allioli casero! :-P
Un besote, guapa!
Hola Bego,
ResponEliminaYa me dirás! Gracias y también feliz fin de semana. Besos
Hola Marimi,
Muchas gracias guapa! Buen fin de semana,
Hola Nieves,
Pues si, tienes razón... pero como no me sale bien, pues ala ! a compralo! Besos y mejórate!
ohhh... quin tastet tant saborós, senzill però amb un aspecte deliciós, m'agrada molt!!
ResponEliminaPetonets i bon cap de setmana!
Madre mía que delicia, estas seguro que me encantan, besos.
ResponEliminaHe provat el pa amb oli i sucre ... ¡Riquíssim!, Però no afegint-all. Caldrà provar-ho.
ResponEliminaEs la primera vez que visito este blog y me ha gustado mucho, realmente merece la pena haber entrado en él y espero poder seguir haciéndolo.
ResponEliminaSoy una profesional de la Gastronomía, pero siempre aprendo miles de cosas de los blogs de los demás.
gracias por haberlo escrito.
CUATRO ESPECIAS
Una delicia de les bones,m'encanta.
ResponEliminaBon cap de setmana i molts de petonets,Guapa.
¡Qué receta más rica!, muy original. La probaré.
ResponEliminabesos
Quina mossegada més bona.
ResponEliminaMuas!
Hola Ingrid,
ResponEliminaGràcies i benvinguda! M’alegra molt que t’agradi. Em passo pel teu bloc! Petons,
Hola Marisa,
Si te gusta el allioli, seguro que disfrutaras... Besos,
Hola Oteador,
Que bo el pa amb oli i sucre.. una menjar de tota la vida i que sempre m’ha semblat deliciós... Ja em diràs!
Hola Elena,
Muchas gracias. Me alegra que te guste. Iré a visitar tu cocina, seguro que podemos aprender muchas cosas. Besos,
Hola Ague,
Moltes gràcies maca. Que passis un bon cap de setmana,
Hola Dadá,
Muchas gracias. Ya me dirás que te ha parecido. Besos,
Hola Gemma,
Moltes gràcies! Muas!