La recepta del pastís Tatin és senzilla, si bé el secret està en agafar-li el punt en la cocció del sucre. Jo la faig amb el procediment llarg però incorporo un truc que em funciona, afegeixo una poma ratllada per a que al desemmotllar el pastís, o bé al cap d’unes hores, no quedi cap espai buit!
Normalment es fa amb pomes reineta o “golden”, jo la faig barrejant pomes “granny smith” pel seu punt d’acidesa i pomes vermelles pel seu alt contingut amb sucre i fructosa. En general totes les pomes es poden utilitzar en cocció, tot i que algunes són més favorables pel seu contingut en sucre i fructosa, però després de provar-ne moltes, em quedo amb aquesta combinació, potser no tant tradicional, però que a casa agrada molt.
Ingredients:
6 pomes grans (3 “granny smith” i 3 pomes vermelles)
200 grams de sucre
1 làmina pasta brisa fresca
1 culleradeta petita de mantega
1 llimona
Rom
1 branca de canyella
Per a l’acompanyament:
500 ml de nata líquida
1 branca de vainilla
Necessari un cassó apte pel foc i forn. La quantitat de pomes dependrà de la capacitat del cassó.
Preparació:
- Estireu la pasta brisa i talleu-la donant-li forma rodona de la mateixa mida que el cassó. Fem alguns forats punxant amb una forquilla. Reserveu.
- En el cassó hi poseu 150 grams de sucre a foc suau.
- Pelem, traiem el cor, i tallem a quarts 5 pomes. Les posem en un bol amb el suc de la llimona i un rajolí de rom i remenen per que s’impregnin bé a les pomes.
- Quan el sucre s’hagi desfet, posem les pomes juntes i pel damunt afegim la resta del sucre, la mantega i la branca de canyella. Pelem la poma que ens ha quedat i la ratllem i anem posant-la en els espais buits.
- Deixem coure 15 minuts a foc suau.
- Deixem refredar 15 minuts i traiem la branca de canyella. Estenem la pasta brisa sobre les pomes pressionant una mica amb els dits perquè el farcit quedi ben encaixat.
- Posem al forn preescalfat a 180º durant 20 minuts, fins que la pasta estigui cuita.
- Traiem el cassó del forn, deixem refredar una mica i després ho deixem un mínim de 2 hores a la nevera.
- Quan el vulgueu servir, traieu el cassó de la nevera el poseu al foc suau, fins que el sucre el desfaci, el tapeu amb el plat de presentació, li doneu la volta com una truita i desemmotlleu-lo.
Presentació:
- S’acostuma a servir tebi/calent amb nata líquida freda, nata muntada o gelat de vainilla. Jo a la nata líquida li afegeixo la branca de vainilla i la deixo bullir un parell de minuts, retiro la branca i la deixo a la nevera fins que estigui ben freda.
Dedicada a l'Agustí |
Bon profit!
No coneixia gens el truc d'omplir els espais buits amb la poma ratllada... i el trobo genial, és una idea fantàstica! El proper cop ho provaré!
ResponEliminaPrecisament aquest cap de setmana vaig fer mini tatins, per poder-les servir individualment. A casa, amb una bola de gelat, ens encanta, el contrast fred i tebi queda deliciós ;)
Hola Gemma,
ResponEliminaSe’m va ocórrer un dia mentre estava fent un altre pastís de poma que és amb poma ratllada. Va ser com una il•luminació divina! Amb aquest truc vaig aconseguir el que “de vegades queden espais buits” fos mai més! És veritat que contrast és diví! Gràcies!
Hola!
ResponEliminaGràcies al comentari que m'has deixat he pogut conèixer el teu blog: quina sort que he fet!
M'encanten les tartes tatin. La de poma deliciosa, i la de platan.. la meva predilecte, sobretot acompanyada d'una crema anglesa!.. ara que ho dic.. recordo que aquest estiu en vaig fer una i no la vaig publicar! que fort!
Bé, seguiré atenta a les teves publicacions.
Mglòria de Gourmenderies
M'agrada tal com l'has feta, això de la poma ratllada m'ho apunto per a la propera!
ResponEliminaTé una aparença fantàstica.
ResponEliminaEm sembla que el Tatin és de difícil execució. No és el meu pastís preferit però he de reconèixer que en veure’l al teu post entren ganes de fer-ne un bon mos.
Està ben trobat el recurs de la poma ratllada!
Jo també m’apunto lo de la poma ratllada, es una idea genial.
ResponEliminaPetons
Hola Mglòria. Benvinguda i gràcies per a la teva visita i comentari. A mi també m’encanten.. a qualsevol hora del dia! Ja ens anirem veient!
ResponEliminaM. Àngels, això de la poma ratllada és un bon recurs oi? Gràcies,
ResponEliminaHola Tomi,
ResponEliminaMoltes gràcies. La veritat és que va quedar molt maca i molt bona! La poma ratllada és un petit i senzill truc.. que ajuda força a la presentació. Petons,
Hola Fem un mos,
ResponEliminaGràcies. Què bé que us serveixi el truc de la poma ratllada. Petons,
Hola! Gràcies per visitar el meu bloc i per deixar un comentari...així, he vingut a veure't i he descobert un bloc que no coneixia!!I m'agrada el que he trobat!! El risotto de maduixes m'ha sorprès molt...m'encanten! Me l' apunto per fer-la. Em vaig seguidora per no perdre detall de la teva cuina. Gràcies per la visita. Un petó. Paula
ResponEliminacuando he visto la foto es visto algo raro en la forma de la tarta porque a mi me quedan algunos huecos y esntonces no queda como la tuya y al leer la receta mira tu tiene truco, pues me l,o guardo y la proxima lo aplico.
ResponEliminaCADA DIA SE APRENDE ALGO
petons
miquel
Hola Paula, Moltes gràcies i benvinguda. Jo també em faig seguidora del teu bloc per que m'ha agradat molt i així no et perdo de vista.
ResponEliminaEl risotto de maduixes agrada molt, si el fas ja em diras que tal! Petons,
Hola Miquel,
ResponEliminaMe alegro de que estos trucos que nos vamos pasando sirvan para mejorar nuestros platos. Gracias. Besos!
Hola Eri, acabo d'arribar al teu bloc per casualitat, com no! i amb el teu permís em quedo per la teva cuina, petonets! ah! la tarta tatin m'encanta encara que no l'he fet mai!
ResponEliminaHola Judith,
ResponEliminaBenvinguda i moltes gràcies pel teu comentari. Encantada que et passis per a la meva cuina. Ara aniré a la teva a fer un tomb.... Doncs si t’agrada el pastís tatin, anima’t a fer-la i segur que et queda fantàstica. Petons,
ep! que no m'havia fet seguidora! quin desastre!!!! perdona! ja en tens una nova!!!! jijijijiji. petonets
ResponEliminaHola Judith,
ResponEliminaMoltes gràcies, fa tant il•lusió... Ara vaig jo també a fer-me del teu. Així que una nova i fidel seguidora. Petons,
Moltes gràcies per la dedicatòria! És un pastís que m'encanta. I ara l'hauré de provar sense espais buits ;-) Agustí
ResponEliminaEi Agustí! Moltes gràcies pel teu comentari. Te l’he dedicada per que se que t’agrada molt. I tant que el provaràs.. a la mínima ocasió que tingui te’n faig un. Ara però, ja saps el meu secret. .. Petons !
ResponElimina